Amb n'Alina hem tingut copioses discussions sobre la idoneïtat o no de referir-nos al Web obert i, després d'aquest excel·lent article, creat amb un plantejament essencialment tècnic, he pensat que fóra bo mirar d'aportar-hi el propi punt de vista amb un enfocament més informal.  Abans de res, les primeres preguntes que ens faríem són: què és el Web i què volem dir amb això que sigui obert?

El Web, el WWW, és el sistema més popular i visible del que és Internet. Fou pensat per a la compartició i interenllaç de documents que podien ser publicats des d'arreu del món perquè els consultessin i interactuessin directament persones, no necessàriament programes, com poc després de la seua creació va començar també a passar.

Internet acull moltíssims altres sistemes i/o protocols —de fet, pràcticament podem dir que no hi ha límits per a crear-ne de nous—. D'entre els més coneguts podríem parlar de l'FTP (per a la transferència de fitxers) o del correu electrònic. Avui en dia, moltíssima gent utilitza aquests altres protocols indirectament gràcies a la intermediació del mateix Web; per simple comoditat respecte a altres interfícies, o perquè no coneixen altra forma de fer-ho (p. ex., segur que hi ha molta gent que no sap consultar el seu correu electrònic de cap altra forma que des del Web).

Per poder accedir al Web el nostre proveïdor d'Internet ha de permetre'ns-ho abans de res. Sembla una obvietat però no sempre ha estat així. El cas paradigmàtic és el del MSN, The Microsoft Network, un sistema de proveïment de continguts integrat amb el Windows 95 que, en un bon principi, funcionava d'esquenes al Web. No cal dir que la companyia va acabar assumint el triomf del Web i va canviar la seua estratègia.

Aquest mes de juliol he estat de vacances a Nord-Amèrica i, finalment, vaig acabar el mes directament no havent escrit cap apunt al bloc. Tampoc és res perquè me n'hagi de preocupar, però m'he trobat amb gent que m'ha comentat que ha volgut trobar en aquest espai la meua opinió sobre successos recents i, de ben segur, també amics i familiars han provat de resseguir des d'ací com anava el meu viatge.

Tal com se n'han fet ressò altres companys (Jordi, Pau), demà tindrem una altra sessió de treball de Softcatalà al Citilab.

Avui ja fa una setmana que vaig participar a l'estand de Softcatalà a la Fira Mercat Tot en català DeTotCAT, un esdeveniment especialment organitzat perquè els visitants coneguessin productes etiquetats en català i diferents iniciatives en favor de la llengua. Pel que fa a Softcatalà, vam repartir diferents fulls de mà amb informació de com col·laborar-hi i del recentment anunciat rebost de videojocs en català. També vam repartir-ne de la campanya Navega en català, que ens va passar la Fundació .CAT, que exposava al costat nostre. Al mateix temps, també veníem samarretes. He d'admetre que em va emocionar que alguns dels visitants van venir ben decidits a comprar-ne una com a mostra d'agraïment a la nostra tasca.

Gràcies a Mozilla, també vam poder repartir adhesius i pins del Firefox, que van ser molt desitjats pels visitants i vam haver de racionar amb cura, perquè ràpidament se'ns acabaven.

Francament no recordava com n'és d'esgotador explicar a la gent quina és la nostra tasca. Vaig adonar-me que la manca de cultura digital és major del que m'hagués pogut imaginar: força gent confonia navegador amb Internet o cercador. Sovint, en preguntar si feien servir l'ordinador en català, els interpel·lats no ho tenien gens clar i calia fer l'esforç de mostrar-los alguns menús típics en català.

Usuaris més avançats van expressar-nos diferents dubtes, sovint en la forma de qüestions força específiques, per tal de poder tenir cert tipus de programari en català. Tinc encara una llista pendent i en els proper dies provarem de respondre'ls i, si és possible, mirarem de fer disponible la informació que recollim en alguns dels nostres recursos.

Arran de les darreres notícies sobre l'alliberament del còdec VP8 per part de Google en la creació del projecte WebM, estic segur que molta gent deu estar força confosa pel que fa a la terminologia i conceptes darrere de tot això del vídeo obert.
Miraré d'aclarir breument alguns dels diferent conceptes:

Avui 11 de maig a les 19 de la tarda es presenta a la llibreria Catalònia el llibre «Viquipèdia: Descobrir, utilitzar, contribuir».

Aquest llibre, traducció i ampliació de l'original en francès, podeu comprar-lo imprès de la mateix botiga, o bé des de la botiga en línia de l'Amical Viquipèdia, l'associació darrere de la promoció dels projectes de la fundació Wikimedia a l'àmbit català.

Un text extret de l'editorial del llibre:

La Viquipèdia va néixer de la mà d’en Jimy Wales el gener de 2001, amb l’esbojarrada idea de que hi haurien despistats que l’ajudarien a recopilar tot el coneixement de la humanitat per fer-lo accessible i de franc a tothom. Un dels primers despistats que es varen afegir al projecte va ser l’andorrà José Daniel, que signava amb el malnom de Cdani i li va demanar de fer-ho també en català. El 16 de març de 2001 en Jimmy anunciava la creació de Viquipèdia en idiomes diferents de l’anglès, tot fent broma deia que era perquè en CDani li havia promès que si s’engegava el projecte en català deixaria de castigar-los amb el seu terrible anglès. El 17 de març de 2001 en CDani va escriure el primer article en llengua no anglesa de Viquipèdia.
Per poder promocionar la Viquipèdia i els projectes germans a les terres on la llengua pròpia és el català, es va fundar Amical Viquipèdia, des de la seva fundació ha promogut que les entitats que tenen continguts de valor els alliberin per tal de poder-los emprar a la Viquipèdia o als projectes germans.
Els viquipedistes actius en la nostra llengua han passat de 1.100 a 1.700 i ja som la desena llengua en ritme de creixement. Això ens fa ser optimistes i veure que normalitzar mínimament la Viquipèdia en la nostra llengua, posant-la al mateix nivell que la francesa, la italiana o l’espanyola és difícil però factible. Amb aquest objectiu us oferim aquest llibre que és una guia per entendre, fer servir i editar la Viquipèdia. És una traducció actualitzada i adaptada del llibre Wikipédia.
Découvrir, utiliser, contribuer publicat per l’associació francesa, però aquí hi hem afegit el capítol de “la Viquipèdia a classe” pensem que com que tots els estudiants fan servir habitualment la viquipèdia, és molt important que aprenguin a fer-la servir bé. Voldríem animar tothom que s’atreveixi a començar a contribuir. La Viquipèdia no es fa sola ni la paga cap govern, l’hem de fer entre tots. Tots hi podem contribuir, encara que només sigui traduint d’altres versions lingüístiques o fent petites millores quant la llegim. Esperem que amb l’ajuda d’aquest llibre, de l’associació Amical Viquipèdia i dels viquipedistes amb experiència, molta més gent s’atreveixi i comenci a escriure. El primer valor que promou la Viquipèdia és: sigueu valents!

 

Ens hi veiem aquest vespre!

Tenia uns quants vídeos pendents per penjar del concert a la Sala Apolo de la Gira 2010 de Brams amb motiu de l'11è aniversari del Racó Català. Per descomptat, són vídeos oberts, el millor és que empreu un navegador modern com el Firefox, sinó us tocarà instal·lar-vos el Java a l'ordinador segurament.

En aquest cas, la conversió del format MPG, natiu a la meua càmera, l'he feta amb el programa PiTiVi.

Aquests són els que han tingut millor qualitat (que no és molta, malauradament). Amb sort potser en penjaré algun més en un proper apunt.

Gran part de les lletres encara s'adiuen força al panorama que vivim, potser amb l'excepció de la clàssica cançó «El president», de la qual no vaig poder enregistrar-ne res, perquè no vaig poder evitar ballar-la efusivament… tot sigui dit, amb un cert punt d'agredolça nostàlgia.

Arran d'un apunt a SomGNU al voltant de la qüestió sobre el vídeo a la xarxa, he mirat de veure com funcionaven els vídeos oberts enllaçats al meu bloc, en format Ogg Theora, a diferents navegadors que ja reconeixen l'etiqueta video.

Astorat, m'he adonat que no funcionaven ni a l'Opera ni al Google Chrome, però sí en canvi al Firefox. Després de barallar-m'hi una estona, m'he adonat que el problema era que el servidor estava comprimint aquests fitxers ogv (consulteu DEFLATE) i això afectava llur reproducció. Un cop modificats els paràmetres del servidor, també he pogut visualitzar els vídeos en aquells navegadors.

Com a recordatori, si feu servir el Safari, cal que instal·leu abans els components Quicktime de Xiph.org. Per altra banda, per al Safari del Windows m'he trobat amb problemes, per sort, no és un navegador gaire popular en aqueix sistema.

Fa un parell de dies en Gil Forcada comentava en un apunt sobre alguns dels models de mòbils amb més prestacions que podem trobar al mercat actualment. Fins a poder tenir a les mans un d'aquests, cal poder treure el major profit dels dispositius més antics que puguem tenir.

Si esteu preparant un nou lloc web, és habitual que dediqueu un domini separat per al seu desenvolupament abans que es faci públic, i un cop anunciat, també per a portar-hi a termes les proves de noves funcionalitats abans d'incloure res al lloc en producció.