El Fedivers i la meva recomanació sobre l'aportació de continguts a les xarxes socials
En aquests darrers dies, coincidint amb la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA i la seva posterior presa de possessió a la presidència, hi ha hagut diferents campanyes per abandonar X. Aquesta xarxa social, prèviament coneguda com a Twitter, va ser comprada per Elon Musk, qui després de donar suport a les polítiques que defensava el nou president estatunidenc, ha esdevingut membre del seu cabinet.
L'RSS i la domesticació de les xarxes socials
Que les xarxes socials siguin quelcom que a hores d'ara es pugui considerar, com a mínim, «problemàtic», no és res precisament que sigui gaire nou... Aquest és un missatge d'alerta que es repeteix periòdicament i el darrer avís amb projecció prou mediàtica va ser amb l'estrena del documental 'The Social Dilemma'.
Aplicació per al registre a esdeveniments amb correu electrònic
Fa una setmana, a l'acte de DebatCatDigital de Palafrugell, comentava que hi ha molts casos d'ús, actualment relativament simples a nivell tècnic, com ara xats, que acabem emprant en serveis externs i on potser llavors esdevenim carn de dades quan aquests se'ns ofereixen de forma gratuïta.
Sobirania digital i programari lliure
Durant la 'sobretaula' després d'una de les sessions del festival Barcelona Pensa, em comentava un assistent que considerava adoptar Linux sempre que això comportés un compromís ideològic. Això m'ho deia, potser contrariat, perquè segurament se m'havia escapat abans algun comentari difús on remarcava la complexitat del món actual.
Big Bang Data - Barcelona
Si teniu l'ocasió, aprofiteu sens falta aquest cap de setmana del 15-16 de novembre de 2014 per visitar l'exposició del Big Bang Data del CCCB.
Personalment destacaria la secció, tot just entrar, on es relata gràficament com és la infrastructura d'Internet, sovint dissimulada rere metàfores puerils com 'núvol'.
Què és això del Web obert?
Amb n'Alina hem tingut copioses discussions sobre la idoneïtat o no de referir-nos al Web obert i, després d'aquest excel·lent article, creat amb un plantejament essencialment tècnic, he pensat que fóra bo mirar d'aportar-hi el propi punt de vista amb un enfocament més informal. Abans de res, les primeres preguntes que ens faríem són: què és el Web i què volem dir amb això que sigui obert?
El Web, el WWW, és el sistema més popular i visible del que és Internet. Fou pensat per a la compartició i interenllaç de documents que podien ser publicats des d'arreu del món perquè els consultessin i interactuessin directament persones, no necessàriament programes, com poc després de la seua creació va començar també a passar.
Internet acull moltíssims altres sistemes i/o protocols —de fet, pràcticament podem dir que no hi ha límits per a crear-ne de nous—. D'entre els més coneguts podríem parlar de l'FTP (per a la transferència de fitxers) o del correu electrònic. Avui en dia, moltíssima gent utilitza aquests altres protocols indirectament gràcies a la intermediació del mateix Web; per simple comoditat respecte a altres interfícies, o perquè no coneixen altra forma de fer-ho (p. ex., segur que hi ha molta gent que no sap consultar el seu correu electrònic de cap altra forma que des del Web).
Per poder accedir al Web el nostre proveïdor d'Internet ha de permetre'ns-ho abans de res. Sembla una obvietat però no sempre ha estat així. El cas paradigmàtic és el del MSN, The Microsoft Network, un sistema de proveïment de continguts integrat amb el Windows 95 que, en un bon principi, funcionava d'esquenes al Web. No cal dir que la companyia va acabar assumint el triomf del Web i va canviar la seua estratègia.
Google.cat com a motor de cerca per defecte
Ahir en Jordi Iparaguirre, de la Fundació.cat, em va passar un connector de cerca del google.cat per al Firefox.
Per defecte el Firefox, en totes les versions i llengües, utilitza un connector genèric que empra el domini google.com. En funció de l'estat on ens trobem, podem ser redirigits llavors a una versió regional del cercador —en el cas de l'estat espanyol, a google.es—.
A continuació vaig modificar una mica el connector d'en Jordi, fent-lo compatible a més amb l'Internet Explorer (7 i superior). El resultat, si voleu emprar habitualment la versió de google.cat, el podeu obtenir fent clic a un dels enllaços següents:
La majoria dels catalanoparlants no naveguen en català
Aquesta és la ràpida conclusió a què hom podria arribar fent una ullada als informes d'ús del Firefox en llengua catalana, que podeu trobar adjunts en aquesta pàgina.