Com gestionar la pròpia identitat a la xarxa quan es xerra poc i ràpid

Aquest mes de juliol he estat de vacances a Nord-Amèrica i, finalment, vaig acabar el mes directament no havent escrit cap apunt al bloc. Tampoc és res perquè me n'hagi de preocupar, però m'he trobat amb gent que m'ha comentat que ha volgut trobar en aquest espai la meua opinió sobre successos recents i, de ben segur, també amics i familiars han provat de resseguir des d'ací com anava el meu viatge.
La veritat és que ja fa força mesos que, sia per manca de temps lliure o simplement per una manca d'inspiració, poc hi he redactat. Però això no vol dir que la meua activitat a la xarxa hagi minvat. De fet, en certa manera compensant la manca d'aportació al bloc, tot i que potser amb ànim més divulgatiu que explicatiu, he estat emprant sobretot sistemes de microblogging. En concret, el meu preferit és l'identi.ca. Aquests sistemes emulen els missatges SMS, amb un nombre limitat de caràcters al voltant dels 140, i alhora es mostren en una línia temporal com un bloc.

Per a la majoria de gent llur bloc no deixa de ser no més que en un altre servei d'Internet (hostatjat a llocs com al blogspot de Google o Wordpress.com). En canvi, personalment m'enorgulleixo —tot i que altres ho considerarien un llast— de poder tenir cura de l'hostatge i de la plataforma de publicació jo mateix. Per tant, en recórrer a un servei de tercers no deixo de tenir la impressió que estic perdent control de la meua pròpia identitat a la xarxa. Potser és pretensiosa aquesta consideració?

Des de l'adveniment de les xarxes socials i, si es vol, ja abans amb sistemes com els típics fòrums web, estem aportant constantment les nostres opinions a la xarxa d'una forma que difícilment podrem recuperar en un futur de forma fàcil i còmode. En el pitjor dels casos, aquells comentaris i discussions que estimem poden desaparèixer de la xarxa si aquell nostre fòrum preferit tanca. I té sentit preocupar-se'n tant? Si es vol, al cap i a la fi, cada dia oralment estem expulsant a l'aire les nostres experiències i no cal que quedin enregistrades enlloc perquè les nostres vivències personals augmentin al mateix temps dia rere dia.

Cal dir que, per sort, moltes xarxes socials permeten recuperar gran part de les nostres contribucions i, també sovint, aquells comentaris fruit de la interacció amb els nostres contactes gràcies a canals RSS o, d'una forma més o menys complexa, amb una API pròpia del servei. L'identi.ca, el Twitter, el Flickr o el mateix Facebook —totes elles xarxes socials que utilitzo— ho permeten de sèrie o mitjançant aplicacions de tercers.

Sens dubte, no sóc el primer que s'ha plantejat aquesta mena de qüestions i, precisament durant el Mozilla Summit d'enguany, he pogut veure una presentació d'un projecte que mira d'aplacar el neguit aquest de tenir control de la pròpia identitat que mostrem a la xarxa: sudoSocial. Bàsicament, el servei ens permet crear fàcilment la nostra pàgina personal, a l'estil bloc, tot agregant i filtrant els «fluxos» provinents de les diferents xarxes socials on participem. Alhora, ens permet controlar al detall el contingut que volem replicar-hi; per exemple: tot eliminant un apunt o unes fotos que no volem que apareguin a la nostra portada. Encara és un projecte en estadis primerencs, però ja podem fer proves en el servidor del creador i, si som uns usuaris molt més avançats, instal·lar el codi al nostre servidor.

Després de llegir un apunt d'en Sisco que reflexionava també com jo sobre la manca d'aportació al seu bloc, vaig pensar que ja tocava recuperar aquell bocí d'identitat meu tot important-lo a aquest bloc (a la part superior de la portada). Atès que tinc un xic d'experiència amb el Drupal, he pogut fer-ho directament amb quatre mòduls d'aquest CMS i tot prenent directament el canal de l'identi.ca, que és el servei que utilitzo primordialment (perquè, sobretot, és àgil i programari lliure) i des d'on exporto a altres xarxes, com ara Twitter o Facebook. Quan trobi més temps suposo que aniré jugant-hi més. Si més no, tot plegat m'ha servit per reflexionar sobre què queda darrere nostre «imprès» a la xarxa i, curiosament, també per publicar finalment un nou apunt.