Certament es pot criticar que en aquests moments de crisi del club blaugrana ara oportunistament surti algú com jo per fer llenya de l'arbre caigut (tot i que, fins i tot pretensiosament, serien al final no més que meres estelles). Però bé, possiblement no hi hagi millor moment perquè la situació m'interpel·li abans que se sobreposi la desídia que puc tenir-hi al respecte.

Ja fa uns quants mesos vaig poder seguir una interessant presentació d'Albert Noguera Fernández sobre processos constituents, basant-se en la seva experiència en aquests processos a Llatinoamèrica, que havia estudiat de ben a prop. Com a conclusió del debat, el ponent (qui havia format part de diferents meses del Parlament sobre la qüestió abans del propi referèndum de l'1O) argumentava que veia difícil cap canvi substancial proper en el temps.

John Mitchel to John O'Connell:

Do you think that the men who have been begging one day at the gate of an English minister will come down here next day to help you get rid of English ministers altogether?

Fa unes setmanes en Marc Belzunces va representar en el mapa l'evolució de vot dels diferents partits parlamentaris a la comunitat autònoma de Catalunya. Paraŀlelament en Natxo Sorolla féu una comparació d'aquest anàlisis a l'adjacent territori de la Franja.

Tot i la demagògia interessada que es fa als mitjans, com va passar recentment amb el presentador Cuní, molta gent que vivim a l'àrea metropolitana de Barcelona no estem d'acord amb la política erràtica i pro-transvasista de la Generalitat de Catalunya, de la mateixa manera com no ho estem tampoc ni amb la de la Generalitat Valenciana ni amb la dels governs espanyols.

Fa uns quants dies vaig poder parlar amb dos estudiants italians que fan el doctorat al nostre país. Un abans i l'altre després de les recents eleccions italianes. Tot presagiant els resultats de la contesa, el primer em confessava que descartava tornar a viure a Itàlia perquè no hi veia cap futur i no hi havia res a fer amb la gent. El segon, amb la tristor de les notícies, m'explicava també el mateix.

Fa uns dies van produir-se uns lamentables incidents a la UAB, que gent com n'Elliot ha anat seguint atentament. Tot i que sovint sóc en aqueixa mateixa universitat, he d'agrair aquestes informacions, perquè lamentablement hom sovint no està informat com caldria d'allò que li envolta.

D'ençà que participo en l'activisme a la xarxa, he pogut trobar-hi gent molt interessant. Entre elles, per exemple en destacaria Jaume d'Urgell. Català establert a Madrid, va sorprendre'm per ser l'autor d'un primer diccionari terminològic d'informàtica en català, una obra que m'agradaria fullejar en un futur.

Seguint el model que es va iniciar per als Països Catalans en la campanya Suma't al mapa per un Estat Propi, un grup de navarresos ha començat el mateix per un estat propi navarrès, tot demanant adhesions per a omplir el mapa.

Mentre que l'altre dia m'alegrava del suport a la xarxa a la campanya contra la monarquia, avui llegeixo amb tristesa com algun altres companys blocaires de la XBS, com en Saül Gordillo o n'Enric Canela, es posicionen en contra de la crema de fotos del rei espanyol, de la mateixa ma

Com ens explica en Marc al seu bloc, a partir d'ara ja tenim una nova tradició per a l'11 de setembre.

Fa unes setmanes n'Alexis Vizcaino va plantejar-me com veia el tema d'una comunitat autònoma sud-catalana. Apart de parlar-ne personalment, va oferir-me unes preguntes que recentment també ha respost en Victor Alexandre.

Ahir n'Òscar em va fer arribar un missatge amb un gràfic que mostra uns diferents mapes de Barcelona i Madrid al llarg d'uns quants anys.
En aquest es pot seguir l'evolució del creixement de les dues ciutats i especialment de les vies de circulació associades. Com es pot observar des de l'any inicial, en el cas de Barcelona la variació ha estat minsa.

No sóc una persona que acostumi a anar a gaires manifestacions, però enguany la del 25 d'abril de València (que se celebrà el dissabte 5 de maig), per tants motius, difícilment podia no anar-hi.

Després de poc més d'una setmana de la presentació del web d'Estat Propi, les adhesions s'estenen arreu del territori i com explica n'Alexis, aviat arribarem als 5000 adherits, ja amb més d'1/3 dels municipis dels Països Catalans amb com a mínim 1 independentista adherit.