Un dia havent sopat encara prou aviat aprofites per a aixecar la mirada cap a la finestra de fora. Allà davant hi ha un parc immers ja en la foscor, amb els llums dels fanals distribuïts i alhora passius tot delimitant els carrers i d’altres suposades trajectòries. Silenci... Si no t'hi fixes amb prou atenció, no te n’arribaries a adonar dels blancs-groguencs rectangulars que identifiquen altres espais habitats veïns al teu. A mesura que passen els quarts i les hores, aquests llums es fonen i queda només l’impertèrrit l’enllumenat públic d’un to taronjós.

Els darrers dies hi ha hagut força renou al voltant de tot el procés de vaccinació en contra de la COVID-19, si més no a l'estat espanyol, on ja hi havia definida una estratègia d'acord amb els diferents grups definits pel ministeri de Sanitat, però que ha acabat farcida de diferents excepcions interessades. Res estrany considerant el canpixisme imperant i l'ancestral picaresca ibèrica.

L’adveniment del confinament de l’hivern-primavera del 2020 va ser una experiència que va marcar enormement la població (humana i no només) de gran part del món. Com va marcar i, fins i tot, quin seria el subjecte al qual ens referim quan diem que va ser marcat, seria la reflexió i debat central d’aquest escrit.

Certament es pot criticar que en aquests moments de crisi del club blaugrana ara oportunistament surti algú com jo per fer llenya de l'arbre caigut (tot i que, fins i tot pretensiosament, serien al final no més que meres estelles). Però bé, possiblement no hi hagi millor moment perquè la situació m'interpel·li abans que se sobreposi la desídia que puc tenir-hi al respecte.

Fa unes setmanes, gràcies a la recomanació de n'Alina, vaig poder veure dues interessants pel·lícules sobre la figura d'Adolf Eichmann:

L'altre dia ma mare va trucar-me i demanar-me opinió. Estava interessada en comprar una espècie d'aspiradora de vapor anomenada Aqualimpia. N'havia escoltat un anunci per la ràdio -em va dir que era a Tele-Taxi-, i segons li havia explicat la venedora, amb qui havia contactat llavors i que vindria a fer-li una demostració a casa, era una eina de neteja multi-ús. Aquesta tant li permetia rentar el terra com tenir unes cortines immaculades sense gens d'esforç, podent-la ajudar així amb els seus quefers domèstics.

De ben segur que la majoria dels nous catalanoparlants tenen com a llengua materna el castellà i, per tant, com passa de fet amb els mateixos parlants natius al sud de l'Albera, cal que tinguin presents els habituals barbarismes provinents del castellà. Hi ha un munt d'obres de referència sobre la temàtica a biblioteques i llibreries, com també cursos d'aprenentatge a la xarxa adreçats especialment a aquest públic.

Fa uns mesos ja havia parlat del trist panorama actual de la Plaça de les Glòries, sens dubte, una vergonya nacional i un insult a la memòria d'Ildelfons Cerdà. Avui llegeixo que han començat les reformes amb el tret de sortida del batlle.

El terme país és bastant ambigu, tot i que força informatiu si prestem l'atenció adequada en el seu ús per part del nostre interlocutor o dels mitjans que consultem, tal com ho feia per exemple Contrastant.
Segons s'explica a la Viquipèdia, jo entenc que «país» pot tenir 3 accepcions:

N'Alfons comenta al seu bloc que l'Associació Cultural l'Ateneu.org acaba de treure una nova versió del web per al directori de casals, ateneus i col·lectius dels Països Catalans.

Actualment molts dels veïns que han anat recuperant paulatinament la llum, com jo mateix, ho fan gràcies a generadors (alimentats per gasoil) instal·lats a les voreres. No són solucions sempre del tot eficients i es recomana no abusar del consum. Per exemple, al carrer València un instal·lat de bon matí ahir va espatllar-se i fins a la nit els veïns de l'illa no van recuperar de nou l'electricitat.

Ahir va haver-hi una apagada a Barcelona, capital catalana, ciutat d'un territori díscol del Regne d'Espanya. A la feina, al centre de la ciutat, l'afectació va ser de menys de 3 hores; encara que a l'hora de dinar, molts carrers del voltant encara no tenien llum.

En traslladar-me a Barcelona, una de les primeres coses que vaig pensar va ser en fer-me el carnet del Bicing. Si bé tinc molt bona comunicació amb metro des d'on visc fins al meu lloc de treball, vaig pensar que estaria bé poder fer unes pedalades de tornada a casa; especialment després de passar massa hores assegut davant d'una pantalla.

En Xavier Mir em fa saber que la setmana passada des d'Òmnium Cultural va fer-se una votació dels «200 noms més rellevants de la catosfera», on hi figuren tant persones com llocs web. Dels participants, 50 van guanyar exemplars del llibre nacio.cat del blocaire i periodista Saül Gordillo.