linux

L'altra dia explicava que m'havia instal·lat el GNOME 3 al nou Ubuntu. Malauradament, pocs dies després, en una actualització menor me n'adono que aquest se m'elimina i, pitjor encara, em quedo sense cap sistema d'escriptori¹. La solució era doncs recuperar el paquet gnome-shell però, ai las!, des de la consola (Ctrl+Alt+F1) sembla que no tenia connexió sense fils i em va tocar estirar el cable que tenia desat al calaix. Arran d'això, us explico el següent.

Avís: a continuació explico la meua curta experiència personal provant el GNOME Shell a l'Ubuntu 11.04. Només ho recomano a usuaris experts.

De fa força temps, molts usuaris demanen que hi hagin versions de 64 bits del Firefox a la plataforma Linux. Tal i com podem seguir en aquest informe, cada vegada és una realitat més propera. Per exemple, ja podeu provar algunes compilacions de desenvolupament (en-US) de la darrera versió 3.6.

En el meu portàtil MacBook Pro, un dels primers Intel d'Apple que van aparèixer, hi tenia una partició inicial amb el Leopard (Mac OS X 10.5) i una altra amb el Karmic (Ubuntu 9.10). En mirar d'actualitzar el Mac OS X a la darrera versió, l'Snow Leopard (Mac OS X 10.6), m'he trobat que l'instal·lador es queixava que en el disc dur de destinació, on havia d'actualitzar-hi el sistema, no podia iniciar-hi el Mac OS X. Passava el mateix tant iniciant la instal·lació des del mateix Mac OS X com en l'arrencada de l'ordinador.

I normally enable fortune application in my .basrhc file, so when I log in my remote terminals I can get a welcoming quotation. Even during the busiest times, it can help you smile for a while. That's an example:

Research, n.:
Consider Columbus:
He didn't know where he was going.
When he got there he didn't know where he was.
When he got back he didn't know where he had been.
And he did it all on someone else's money.

D'ací a dos dies es fa el llançament oficial, però no he pogut esperar més i he pensat que ja tocava actualitzar el meu portàtil MacBook Pro a la imminent versió d'Ubuntu.

Per a fer-ho he seguit les instruccions per a línia d'ordres (o servidor) que es detallen al web oficial.
Atès que la versió encara és en desenvolupament, he afegit un paràmetre addicional (-d): sudo do-release-upgrade -d. En uns dies, aquest paràmetre no caldrà.

Fa un parell de dies ha sortit l'OpenOffice.org 3 i ben aviat també mirarem de tenir una versió en català des de Softcatalà.
Ara per ara només oferiríem versions per a Windows i en Marc explica les instruccions a seguir per a fer la revisió des d'aqueix sistema operatiu. Per a Linux caldrà esperar que les distribucions ho ofereixin.

Si, com jo, no sabeu quines ranures de RAM de la vostra placa mare estan ocupades i de quina capacitat són les memòries que hi teniu, una eina exceŀlent per a saber-ho a Linux és lshw.
Des de la línia d'ordres, tot i que també sembla que hi ha una versió amb interfície GTK, poden conèixer-se els detalls del maquinari fàcilment sense haver de reiniciar la màquina per a anar a la BIOS i/o obrir la tapa de l'ordinador.

L'altre dia fent la presentació del Dia de la Llibertat dels Documents vaig utilitzar el tipus de lletra DejaVu Sans a l'OpenOffice.org de Linux; poc després, en obrir-ho al NeoOffice de Mac OS X, vaig adonar-me que no veia el text, bàsicament perquè aquest tipus de lletra lliure no es troba al Leopard.

Per a accedir a la personalització de l'escriptori d'Ubuntu Gutsy, la darrera versió d'aquesta distribució de GNU/Linux, pot arribar-s'hi des de Sistema > Preferències > Aparença, o també amb el botó dret sobre l'escriptori a través de l'opció Canvia el fons de l'escriptori del menú contextual.