La pèrdua de lèxic del català

Que hi ha una davallada del vocabulari emprat per la gent, i ja no parlem de les dites, els girs o altres expressions, és quelcom que de ben segur hem pogut comentar tots compartint un bon àpat o simplement fent el toc (un beure).
De la mateixa manera que fa alguns mesos parlava de la queixa d'alguns nordcatalans pel que fa a la infrarepresentació al nou DIEC2 de mots propis, fa un parell d'anys Eugeni S. Roig també es lametava a un seu llibre pel que fa a les varietats valencianes.
Avui amb altres interlocutors de parlar central com el meu, entre els quals n'hi havia un de ben a prop de l'Empordà, he descobert que desconeixien què era un papibou. Després de la sorpresa, m'he adonat que, de fet, no hi ha cap referència ni al DIEC2 ni al GDLC -sí per exemple per a cullereta o renoc-.

Tot i que s'associa a les varietats centrals una major vitalitat per tenir la cobertura d'un major nombre de mitjans i de parlants, tampoc estan exemptes d'una pèrdua de lèxic tradicional i regional; i m'arriscaria a dir que possiblement hi ha una menor consciència que en altres parlars al respecte.

Enllaços

Comments

Sí, ja m'hi vaig fixar també... :(

'Papibou' és una paraula molt maca que desconeixia. És estrany que no surti al DCVB (http://dcvb.iecat.net/).

No crec que es pugui associar "a les varietats centrals una major vitalitat per tenir la cobertura d'un major nombre de mitjans i de parlants" perquè el català que sentim als mitjans no reflecteix la riquesa dialectal, sinó un català que no sigui incòmode, com més aproximat al castellà millor. Fins i tot es recull en llibres d'estil. I no parlo només de lèxic.

No sé si hi ha menys consciència. El resultat és el mateix: el catanyol.

Tens raó, un exemple d'invenció de la CCRTV: Vivenda.