El DIEC2 i la Catalunya Nord

Llegeixo al fòrum del Racó Català l'aparició del número 0 de Diguem-ho!, revista feta per l'Agasalla, el grup de joves del Casal Jaume I de Perpinyà.
Si fa uns quants mesos parlava sobre la incorporació en el DIEC2 d'alguns «dialectalismes» (notablement en el cas d'Andorra), en el primer número d'aquesta revista nordcatalana es lamenta la manca de lèxic introduït propi dels parlars septrentionals.
Un dels responsables nordcatalans, Joan Peytaví, amb l'ajuda d'escriptors com Joan-Lluís Lluís i Joan-Daniel Bezsonoff, va mirar d'aportar al nou diccionari una llista de més de dos-cents mots específics. Malauradament, en ser encara un membre recent de l'IEC, i en trobar-se el diccionari sembla que ja tancat, la contribució va ser descartada.

En el mateix article s'emfatitza la preocupant substitució de la definició de català de «llengua parlada als Països Catalans», com podem llegir de forma equivalent també al Gran Diccionari, per «llengua parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a les comarques orientals de l'Aragó, al Rosselló i al Principat d'Andorra, al Rosselló, a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana del Carxe». Si bé pot adduir-se exhaustivitat i precisió, perquè no s'evita el terme de fet en altres accepcions de «català»; precisament això no és compatible amb referir-se amb Rosselló a tota la Catalunya Nord, que és una imprecisió severa per a una institució com la que ha fet el diccionari.

Desgraciadament, si la dinàmica de l'IEC continua igual, la qual alguns han titllat pròpia d'una gerontocràcia, caldrà esperar potser 20 anys més per a les properes incorporacions que abastin millor tot l'àmbit lingüístic.