Avui són eleccions a Galícia. Amb això, els gallecs tenen l'oportunitat de fer fora del seu govern a Manuel Fraga Iribarne, que fou en els seus dies, antic ministre de la dictadura franquista a l'Estat espanyol.
Per a fer-se'n una idea, l'any 1967 va pronunciar aquestes paraules:

Aquest diumenge vaig arribar-me fins al poble rossellonès de Bao, on se celebrava el darrer dia de la 4a edició de l'IdentiCAT, una trobada a favor de la catalanitat des de la Catalunya Nord organitzada per l'entitat Aire Nou del mateix poble.

Prenent el model de bcnbits m'afegeixo a aquesta nova crida contra les patents de programari amb manifestacions a diferents indrets d'Europa.

Als Països Baixos ja han votat que no, com a l'Estat espanyol i a diferència del francés, aquest referèndum no seria vinculant, i estrictament parlant, els parlament d'aquells estats podrien ratificar el tractat d'esquenes al que ha triat la gent.

Castellar del Vallès, Sabadell, Gràcia, Vinaròs... i ara Berga :'(

Avui a l'Estat francès se celebra el referèndum del tractat pel qual s'estableix una constitució europea. A diferència del que finalment passà abans a l'Estat espanyol, els resultats podrien acabar essent favorables al NO. Ahir a FestiAttac vaig poder escoltar algunes interessants reflexions pel que fa al variat panorama polític, tant del sí com del no, i les conseqüències d'un resultat negatiu a les urnes.
La impressió que em queda, és que, a l'Estat francès, els ciutadans tenen plenament assumit que són 'europeus'. Això contrasta paradoxalment amb l'Estat espanyol, on hi ha un sentiment com d'inferioritat al respecte, i els polítics i altres poders ho aprofiten per a arrossegar els ciutadans i justificar certes mesures polítiques en favor d'una equivocada europeitat.
Això és particularment dramàtic al Principat, on hi ha una gran trajectòria d'europeisme, per exemple, amb iniciatives com la Convenció Catalana per Europa (les propostes de la qual foren finalment ignorades). No obstant, els partits majoritaris del Principat (CiU i PSC) com també els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) optaren per una actitud mesella de recolzament, que com a màxim incloïa una crítica estètica.
Per a ser europeu, cal ser-ho activament, tant en la conformitat con en el desacord (que amb el que tenim a sobre, és el que toca), i no pas baixant el cap i llepant el terra.
Avui tenim una oportunitat per a canviar una Europa a millor, si el NO triomfa a l'Estat francès, no hem de desaprofitar-ho. Si ho fa el S