Ahir vaig fer un volt per la vila de Gràcia per a celebrar les festes d'enguany i en certa manera finalitzar la meua interrupció estival amb més xerinola. Feia un parell d'anys que no m'hi passava i aquest cop vaig tenir l'ocasió de fer un volt per tot el barri i veure els carrers engalanats. A cada un d'aqueixos carrers, hom hi pot gaudir de la música d'un escenari i d'una barra uns metres més enllà.

Llegeixo a Wired sobre l'existència d'un altre servei de xarxa social a l'estil d'Orkut i Friendster anomenat aSmallWorld, que semblaria ser un cau de princeses, models i altra gent maca d'aquella que a vegades pateixes als programes de mitja tarda o de la qual periòdicament se'n fa esment a Vaca.mu.

Aquest dissabte al migdia gairebé m'ennuego amb el cafè fent la sobretaula. Aquesta notícia en fou la causant: Un nou tipus de préstec permet als avis hipotecar la casa i rebre una renda mensual a canvi. Llegiu-la amb atenció i penseu-hi posant-vos com a protagonistes amb les vostres famílies.
Si l'especulació immobiliària era un tema habitual de les meves converses amb altra gent i on no podia evitar abusar de força renecs, ara sembla que em veuré amb seriosos problemes perquè en futures discussions pugui mantenir unes mínimes formes i no digui coses més grosses de les que ja arribava a dir. Realment si no fos pel profund rebuig que em produeix tota aquesta situació, caldria catalogar aquesta com una jugada mestra per a estrènyer més a la població dins el dissortat model actual.
En qüestió d'anys, necessàriament la propietat immobiliària quedarà reduïda, encara molt més, a unes ben poques mans.

En Jap, no calen paraules...

Ara està tocant el grup U2 a Barcelona en una de les seues parades de la gira de Vertigo. Fa uns mesos van vendre's les entrades, i en aquell moment aconseguir-ne'n una era una oportunitat que no tothom que volia va poder aprofitar. Ràpidament va començar la picaresca de la reventa, que va tenir com espai d'acció principal la mateixa xarxa. Només cal que feu una cerca amb alguns termes claus relacionats. No recordo esdeveniments similars amb semblant efecte a la societat en general com n'ha tingut aquest.

Aquestes setmanes, precisament després i a causa dels actes del Copyfight, hi ha hagut una intensa activitat a la xarxa discutint especialment sobre la cultura lliure, el copyleft i la seva relació amb el programari lliure.

Aquests dies per Cerdanyola he llegit diferents papers des de la iniciativa Salvem la plana demanant als ciutadans que es mobilitzin en contra de l'actual activitat urbanitzadora de l'ajuntament de Cerdanyola. En concret, contra la construcció d'habitatges a la plana al costat del Castell de Sant Marçal.

Encara que pugui arriscar-me a traspassar la frontera de la correcció política, vull comentar que va ser una gran alegria veure un munt de noies a les xerrades. No obstant, fent ponències cap. Tinc la impressió que dintre la creació com la difusió de la cultura lliure (i ja no parlem del programari), el genere femení hi està aportant poc. Notables excepcions són gent com na Mercè Molist al nostre país. Cal esperar que d'aquí un temps totes aquestes noies adquireixin una posició cada cop més activa. Sinó, fins i tot aquesta revolució que està gestant-se tampoc tindrà les seves 'heroïnes'.

A continuació penjo algunes fotos més amb alguns comentaris d'aquest interessant esdeveniment.

Aquesta és una de les afirmacions que més em van xocar (i no només a mi) d'en Lawrence Lessig durant la seva xerrada el dissabte al vespre al llarg de les Jornades Copyfight.

Per tal de fer una petita aportació al moviment de la cultura lliure, aprofitant les jornades del Copyfight a Barcelona, aquí mateix al CCCB he escrit una entrada a la Viquipèdia explicant el que és el Copyleft basant-me en la versió en altres idiomes perquè encara no hi era en català...

Havent-me assabentat fa uns dies des del web d'en Xavi, demà em passaré pel CCCB per a tenir l'oportunitat d'escoltar els líders mundials en el camp de la cultura lliure.

Ahir va ser un dia sencer per a celebració!
S'ha guanyat aquesta batalla contra les patents de programari, però no cal baixar la guàrdia. Els grups de pressió continuen allà amb les mateixes intencions i disposats a extorsionar a qui calgui en un futur. No obstant, el més important és que ahir fou un gran dia per a la democràcia europea i tenim l'oportunitat que això no només s'acabi aquí...

Les organitzacions, les institucions públiques i els ciutadans volen mostrar el seu més ferm suport als europarlamentaris perquè continuïn mantenint la seva independència de criteri malgrat les pressions, extorsions i amenaces que les multinacionals de TIC estan llançant contra ells.

El programari és la base sobre la qual es construeixen tots els processos industrials, comercials i socials del nostre actual món i és lògic i comprensible que a les multinacionals els resulti desitjable que s'aprovi una legislació que els permeti obtenir monopolis sobre idees de negoci, informàtiques o de processament del coneixement. Però han de comprendre que la societat europea es negui a concedir-los tals privilegis en nom del seu propi futur.

És imprescindible que aquells que representen als ciutadans europeus els protegeixin del poder que suposaria tenir el control absolut sobre les matemàtiques d'aquest segle, i per tant, de tots els sectors productius. Per a evitar-ho, han d'aprovar les 21 ESMENES DE COMPROM