El migdia de la Diada Nacional de Catalunya vaig aprofitar-lo per a fer un volt a la mostra d'entitats dels Països Catalans que es trobaven a l'Arc de Triomf. Aquesta és una bona ocasió per a intercanviar opinions amb gent de tot tipus d'iniciatives d'arreu del país. Quan hi vaig anar, entre les 14.00 i les 16.00 de la tarda, no hi havia massa afluència. Compto que la gent estava dinant i estaria més engrescat a altres hores.
Aquells que no hi hagueu anat mai, com jo fins aquest any, us recomano que hi feu cap el proper Onze de Setembre. Jo, si puc, també ho faré i miraré d'estar-m'hi més hores. Faré doncs bondat la nit abans per a poder ésser-hi més aviat.

De les moltes entitats que vaig visitar, la primera parada a l'APPEC va fer-me descobrir una revista que em va emocionar i de la qual vaig adquirir-ne molts exemplars i subscriure'm immediatament, "Gavarres. La revista de les Gavarres i de l'Ardenya". M'avergonyeixo en part, com a part de la diàspora empordanesa, de no haver-la conegut abans. D'un bon principi m'ha semblat una revista de molta qualitat i de temàtica diversa sobre aquestes muntanyes elafantíaques.
D'entre altres parades on vaig estar-m'hi, a Catalònia Acord vaig trobar-me amb en Pedro Morón de la Fuente, qui va signar-me el llibre "Yo, catalán de Granada" que vaig aconseguir allà mateix. En aquell moment va avançar-me que en breu sortiria publicat un altre al voltant de la plataforma Els altres andalusos, on ell mateix hi participa.
Més endavant vaig aturar-me al Cercle d'agermanament occitano-català, on després de preguntar-ho, vaig fer-me amb el primer "Diccionari català-occità occità-català" seriós, que ha estat recentment publicat i que n'havia sentit a parlar als mitjans.
La darrera adquisició de llibres que vaig fer va ser "Qui sem els catalans del nord", publicat per l'associació Arrels i que venien els companys del col·lectiu Culturalnord amb qui, especialment amb en Christian Martinez, vam estar parlant distesament molta estona.
A moltes altres parades, CEPC, Òmnium, Casal Argentí, Espai País Valencià, Setmanari Directa, Veu Pròpia, etc. no vaig dubtar en emportar-me quelcom també, encara que fossin només fulletons informatius que ara tinc per llegir...

Com a punt negatiu, desgraciadament al recinte vaig perdre també la meva càmera digital anant amunt i avall. Aquell dia havia estat, a més, fent fotos sobre la Diada per a fer-les plenament lliures a la xarxa a llocs com la Viquipèdia o Flickr. Per sort per mi (o no), i per desgràcia de la perversió globalitzada ;-), no hi havia emmagatzemada cap foto compromesa que pogués adquirir moltes fonts a les xarxes P2P. Si algú l'hagués trobada i arribés a llegir açò, em faria un gran favor i li estaria molt agraït si pogués recuperar-la.