Aquest mes de juliol he estat de vacances a Nord-Amèrica i, finalment, vaig acabar el mes directament no havent escrit cap apunt al bloc. Tampoc és res perquè me n'hagi de preocupar, però m'he trobat amb gent que m'ha comentat que ha volgut trobar en aquest espai la meua opinió sobre successos recents i, de ben segur, també amics i familiars han provat de resseguir des d'ací com anava el meu viatge.
La veritat és que ja fa força mesos que, sia per manca de temps lliure o simplement per una manca d'inspiració, poc hi he redactat. Però això no vol dir que la meua activitat a la xarxa hagi minvat. De fet, en certa manera compensant la manca d'aportació al bloc, tot i que potser amb ànim més divulgatiu que explicatiu, he estat emprant sobretot sistemes de microblogging. En concret, el meu preferit és l'identi.ca. Aquests sistemes emulen els missatges SMS, amb un nombre limitat de caràcters al voltant dels 140, i alhora es mostren en una línia temporal com un bloc.

Tal com se n'han fet ressò altres companys (Jordi, Pau), demà tindrem una altra sessió de treball de Softcatalà al Citilab.
Si esteu apuntat a qualsevol de les llistes de Softcatalà o ens seguiu pels blocs o altres mitjans, demà és una bona ocasió si voleu saber com ajudar-hi activament. Serem al recinte, ubicat a Cornellà de Llobregat, aproximadament des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre.
A continuació comento algunes de les tasques que m'agradaria tractar-hi o treballar-hi demà:

• Contribucions de l'àmbit de la telefonia i dispositius mòbils per a la nova versió del Recull de termes. Personalment, de fa unes setmanes estic jugant amb un N900 en aquesta àrea. Cal recordar també la imminent sortida de l'iPhone 4 en català que, malauradament, se'ns ha comentat que no té una traducció tan polida com caldria.
• Repàs de les sol·licituds pendents d'usuaris fetes durant la fira De Tot Cat
• Repàs de l'estat i propers canvis a nivell d'infraestructura i serveis web dels nostres servidors

Avui ja fa una setmana que vaig participar a l'estand de Softcatalà a la Fira Mercat Tot en català DeTotCAT, un esdeveniment especialment organitzat perquè els visitants coneguessin productes etiquetats en català i diferents iniciatives en favor de la llengua. Pel que fa a Softcatalà, vam repartir diferents fulls de mà amb informació de com col·laborar-hi i del recentment anunciat rebost de videojocs en català. També vam repartir-ne de la campanya Navega en català, que ens va passar la Fundació .CAT, que exposava al costat nostre. Al mateix temps, també veníem samarretes. He d'admetre que em va emocionar que alguns dels visitants van venir ben decidits a comprar-ne una com a mostra d'agraïment a la nostra tasca.

Gràcies a Mozilla, també vam poder repartir adhesius i pins del Firefox, que van ser molt desitjats pels visitants i vam haver de racionar amb cura, perquè ràpidament se'ns acabaven.

Francament no recordava com n'és d'esgotador explicar a la gent quina és la nostra tasca. Vaig adonar-me que la manca de cultura digital és major del que m'hagués pogut imaginar: força gent confonia navegador amb Internet o cercador. Sovint, en preguntar si feien servir l'ordinador en català, els interpel·lats no ho tenien gens clar i calia fer l'esforç de mostrar-los alguns menús típics en català.

Usuaris més avançats van expressar-nos diferents dubtes, sovint en la forma de qüestions força específiques, per tal de poder tenir cert tipus de programari en català. Tinc encara una llista pendent i en els proper dies provarem de respondre'ls i, si és possible, mirarem de fer disponible la informació que recollim en alguns dels nostres recursos.

Many times you meet interesting people during a congress, but either because you are in a rush or because of social shyness, you may lose the chance to have their contact details —therefore, a possible prolific collaboration would be lost—.

In order to minimize this, in Extended Semantic Web Conference 2010, SocioPatterns project is offering a RFID chip so people who desire to take part in the experience can easily identify their interlocutors in the Web. More details here…

UPDATE: Live video of the experiment

Arran de les darreres notícies sobre l'alliberament del còdec VP8 per part de Google en la creació del projecte WebM, estic segur que molta gent deu estar força confosa pel que fa a la terminologia i conceptes darrere de tot això del vídeo obert.
Miraré d'aclarir breument alguns dels diferent conceptes:

Avui 11 de maig a les 19 de la tarda es presenta a la llibreria Catalònia el llibre «Viquipèdia: Descobrir, utilitzar, contribuir».

Aquest llibre, traducció i ampliació de l'original en francès, podeu comprar-lo imprès de la mateix botiga, o bé des de la botiga en línia de l'Amical Viquipèdia, l'associació darrere de la promoció dels projectes de la fundació Wikimedia a l'àmbit català.

Un text extret de l'editorial del llibre:

La Viquipèdia va néixer de la mà d’en Jimy Wales el gener de 2001, amb l’esbojarrada idea de que hi haurien despistats que l’ajudarien a recopilar tot el coneixement de la humanitat per fer-lo accessible i de franc a tothom. Un dels primers despistats que es varen afegir al projecte va ser l’andorrà José Daniel, que signava amb el malnom de Cdani i li va demanar de fer-ho també en català. El 16 de març de 2001 en Jimmy anunciava la creació de Viquipèdia en idiomes diferents de l’anglès, tot fent broma deia que era perquè en CDani li havia promès que si s’engegava el projecte en català deixaria de castigar-los amb el seu terrible anglès. El 17 de març de 2001 en CDani va escriure el primer article en llengua no anglesa de Viquipèdia.
Per poder promocionar la Viquipèdia i els projectes germans a les terres on la llengua pròpia és el català, es va fundar Amical Viquipèdia, des de la seva fundació ha promogut que les entitats que tenen continguts de valor els alliberin per tal de poder-los emprar a la Viquipèdia o als projectes germans.
Els viquipedistes actius en la nostra llengua han passat de 1.100 a 1.700 i ja som la desena llengua en ritme de creixement. Això ens fa ser optimistes i veure que normalitzar mínimament la Viquipèdia en la nostra llengua, posant-la al mateix nivell que la francesa, la italiana o l’espanyola és difícil però factible. Amb aquest objectiu us oferim aquest llibre que és una guia per entendre, fer servir i editar la Viquipèdia. És una traducció actualitzada i adaptada del llibre Wikipédia.
Découvrir, utiliser, contribuer publicat per l’associació francesa, però aquí hi hem afegit el capítol de “la Viquipèdia a classe” pensem que com que tots els estudiants fan servir habitualment la viquipèdia, és molt important que aprenguin a fer-la servir bé. Voldríem animar tothom que s’atreveixi a començar a contribuir. La Viquipèdia no es fa sola ni la paga cap govern, l’hem de fer entre tots. Tots hi podem contribuir, encara que només sigui traduint d’altres versions lingüístiques o fent petites millores quant la llegim. Esperem que amb l’ajuda d’aquest llibre, de l’associació Amical Viquipèdia i dels viquipedistes amb experiència, molta més gent s’atreveixi i comenci a escriure. El primer valor que promou la Viquipèdia és: sigueu valents!

 

Ens hi veiem aquest vespre!

Tenia uns quants vídeos pendents per penjar del concert a la Sala Apolo de la Gira 2010 de Brams amb motiu de l'11è aniversari del Racó Català. Per descomptat, són vídeos oberts, el millor és que empreu un navegador modern com el Firefox, sinó us tocarà instal·lar-vos el Java a l'ordinador segurament.

En aquest cas, la conversió del format MPG, natiu a la meua càmera, l'he feta amb el programa PiTiVi.

Aquests són els que han tingut millor qualitat (que no és molta, malauradament). Amb sort potser en penjaré algun més en un proper apunt.

Gran part de les lletres encara s'adiuen força al panorama que vivim, potser amb l'excepció de la clàssica cançó «El president», de la qual no vaig poder enregistrar-ne res, perquè no vaig poder evitar ballar-la efusivament… tot sigui dit, amb un cert punt d'agredolça nostàlgia.

Arran d'un apunt a SomGNU al voltant de la qüestió sobre el vídeo a la xarxa, he mirat de veure com funcionaven els vídeos oberts enllaçats al meu bloc, en format Ogg Theora, a diferents navegadors que ja reconeixen l'etiqueta video.

Astorat, m'he adonat que no funcionaven ni a l'Opera ni al Google Chrome, però sí en canvi al Firefox. Després de barallar-m'hi una estona, m'he adonat que el problema era que el servidor estava comprimint aquests fitxers ogv (consulteu DEFLATE) i això afectava llur reproducció. Un cop modificats els paràmetres del servidor, també he pogut visualitzar els vídeos en aquells navegadors.

Com a recordatori, si feu servir el Safari, cal que instal·leu abans els components Quicktime de Xiph.org. Per altra banda, per al Safari del Windows m'he trobat amb problemes, per sort, no és un navegador gaire popular en aqueix sistema.

Fa un parell de dies en Gil Forcada comentava en un apunt sobre alguns dels models de mòbils amb més prestacions que podem trobar al mercat actualment. Fins a poder tenir a les mans un d'aquests, cal poder treure el major profit dels dispositius més antics que puguem tenir.
Sens dubte, un dels aspectes més importants és poder conservar els contactes que hi hàgim emmagatzemat. A continuació explico la meua experiència centrant-ne en el meu model, el Nokia 2630.
Per a això, una excel·lent eina i simple eina és el Wammu, que podem utilitzar per obtenir les dades del nostre telèfon amb Bluetooth o també d'altres formes. Segons el model, una llista de candidats serien aquells compatibles amb l'Opensync-OBEX-client. Si preferim treballar des del terminal, ací tenim unes instruccions per a fer-ho.
Si no m'equivoco, la majoria de distribucions tenen connectors per a sincronitzar directament amb el programa de correu Evolution (una guia en anglès). Per al Thunderbird i als sistemes Linux existeix el BlueZync; malauradament després de fer-ne algunes proves, he constatat que encara no és compatible amb el Thunderbird 3. La solució actual és doncs emprar una de les eines anteriors, com el Wammu, i importar/exportal manualment prenent els formats LDIF o vCard.

Una alternativa és emprar un hostatge a la xarxa, és el cas de l'UbuntuOne amb una extensió com la de Funambol, o el propi servei de Funambol. Tant un com l'altre són de franc durant un període de proves, però llavors cal contractar un pla. Si sou prou destres, podeu plantejar-vos muntar-vos un servidor SyncML propi.

Si esteu preparant un nou lloc web, és habitual que dediqueu un domini separat per al seu desenvolupament abans que es faci públic, i un cop anunciat, també per a portar-hi a termes les proves de noves funcionalitats abans d'incloure res al lloc en producció.

Amb això podeu pensar, equivocadament, que si no distribuïu cap adreça del vostre lloc web de desenvolupament (ex.: dev.example.com) i ningú l'enllaça, que el vostre lloc web no s'escamparà a cercadors com el Google. Cras error. En aquest vídeo podeu veure una explicació de perquè cal ser més cautelós i com eliminar llavors els URL dels resultats de les cerques.

Com ho fem doncs per protegir tot el contingut del directori d'un lloc web (http://dev.example.com), però al mateix temps fer accessible el fitxer robots.txt (http://dev.example.com/robots.txt), on indiquem que no volem que s'indexi cap més pàgina? Pensem que si protegim completament el directori —amb autenticació HTTP—, el rastrejador del cercador tampoc podrà arribar al robots.txt. Això provocarà que els resultats de la cerca no desapareguin ràpidament, i hàgim d'eliminar-los un a un des del tauler de sol·licituds d'eliminacions del Google. Aquesta darrera possibilitat pot ser un malson si són moltes les pàgines afectades.

D'ençà unes setmanes, si sou usuari dels sistemes operatius de Microsoft i després d'una darrera actualització, és possible que us hàgiu adonat de l'aparició d'una pantalla que parla sobre la tria de navegadors. Precisament ja en vaig avançar quelcom vagament fa uns mesos.

En un Windows XP en espanyol, amb el pedaç català aplicat i el sistema configurat adequadament per navegar en català, us trobareu amb la finestra inicial següent. Alhora, també haurà aparegut una icona nova al vostre escriptori amb el nom de «Selección del explorador». *L'elecció del terme explorador en comptes del més habitual navegador no crec que sigui de rebut.

De fa força temps, molts usuaris demanen que hi hagin versions de 64 bits del Firefox a la plataforma Linux. Tal i com podem seguir en aquest informe, cada vegada és una realitat més propera. Per exemple, ja podeu provar algunes compilacions de desenvolupament (en-US) de la darrera versió 3.6.

Per altra banda, si proveu de trobar una versió actual de 64 bits, molt possiblement i equivocadament com jo, haureu anat a parar al projecte Swiftfox. Aquest ofereix versions optimitzades per als sistemes Linux però, tal i com s'assenyala a la Viquipèdia, els binaris continuen essent de 32 bits tot i que es parli d'AMD64. Un altre projecte, Autofox, sembla que actualment està abandonat. Així doncs, per poder gaudir de versions estables encara ens tocarà esperar…

This morning I attended a conference of Dr. Lars Jermiin and, in order to illustrate the statistics behind evolutionary models, he introduced to the public a quotation of the former United States Secretary of Defense. I think this deserves a place in our popular cultural imaginary:

As we know,
There are known knowns.
There are things we know we know.
We also know
There are known unknowns.
That is to say
We know there are some things
We do not know.
But there are also unknown unknowns,
The ones we don't know
We don't know.

D.H. Rumsfeld

• Reference in Wikipedia

No cada dia et trobes amb situacions de la quotidianitat que et colpeixen i et fan pensar. Doncs bé, avui tocava… Tornava de la presentació del nou Directe (enhorabona a en Gerard i a la resta de la gent al darrere) i, atès que plovia prou i el Bicing no era aleshores una opció, he optat per agafar el metro a Plaça Universitat.

En comptes de baixar per les escales ràpid i corrents fins a la línia lila, he aconseguit irrompre a l'ascensor que tot just es disposava a baixar. En entrar-hi un xic bruscament he esglaiat una pobra noia; després de les pertinents disculpes, he pogut arribar a l'andana poc abans de l'arribada del tren. Ben decidit he entrat al vehicle, i he anat caminant fins a l'altre extrem de l'interior perquè així, en baixar a la parada de la meua destinació, pogués tenir la sortida al costat —malaltíssament potser, em fa ràbia caminar a les andanes cercant la sortida, especialment quan ja la conec i només n'hi ha una—.

En el meu portàtil MacBook Pro, un dels primers Intel d'Apple que van aparèixer, hi tenia una partició inicial amb el Leopard (Mac OS X 10.5) i una altra amb el Karmic (Ubuntu 9.10). En mirar d'actualitzar el Mac OS X a la darrera versió, l'Snow Leopard (Mac OS X 10.6), m'he trobat que l'instal·lador es queixava que en el disc dur de destinació, on havia d'actualitzar-hi el sistema, no podia iniciar-hi el Mac OS X. Passava el mateix tant iniciant la instal·lació des del mateix Mac OS X com en l'arrencada de l'ordinador.

Després de consultar uns quants fòrums a la xarxa i comprovar que realment tenia una taula de particions correcta i híbrida, tant GPT com MBR —podeu comprovar-ho amb l'eina Partition Inspector del Mac OS X, a Aplicacions > Utilitats—, he esbrinat que la solució era deixar com a mínim 128 MB lliures, segons les fonts, darrere de la partició HFS+ on està instal·lat el Mac OS X.