Barcelona Theme Park

Barcelona ha experimentant uns canvis sorprenents els darrers anys. Si bé no sóc un resident de tota la vida, des de ja fa gairebé 10 anys que volto per l'àrea metropolitana, he pogut notar-ho. Ara ja com a habitant del centre de l'urbs, no deixa de sorprendre'm cada dia més. Si bé possiblement tenim una ciutat més neta i oberta al món, joia del Mediterrani i amb una oferta inigualable (tot i que sovint no accessible a tothom), tens la impressió que no pugui ser més que un parc temàtic o una fira de congressos permanent pensada per a aquella gent que no és precisament de la ciutat: especialment si anem recorrent el centre, on per exemple cada vegada hi ha més pubs irlandesos que no tavernes tradicionals... i que consti que a mi m'agraden tots dos tipus d'establiments.
Si inicialment, tal com mostrava un reportatge de 30 minuts, el Raval ha anat sucumbint als nous temps, la Barceloneta sembla que serà la pròxima víctima, tal com també temia fa uns dies que pugui ser-ho en un futur el Clot.
La ciutadania, perquè els polítics semblaria que no estan per la tasca, té la responsabilitat de pressionar perquè l'equilibri entre oportunitat i responsabilitat no acabi en desastre... Riu-te'n d'Almansor. El problema és que segurament tot aquest model de ciutat impulsa que hi hagi cada vegada menys gent que senti la ciutat com a quelcom propi, en tot cas, no pas més que un estadi passatger més de llurs vides.

Queixa a les rambles

Cartell de queixa d'una botiga d'animals, no exemptes de polèmica, de la Rambla. Traduït:
Benvolguts visitants, aquesta és una ciutat on hi ha gent que hi viu i treballa. No un parc temàtic.
Les parades de la Rambla tenen 150 anys d'història. Abans que hi arribéssiu, érem feliços.
Tingueu respecte per la ciutat i els seus habitants.