In these crucial times for the future of my own country, Catalonia, I could not avoid getting inspired by the following sentences I found in the first chapter of A. Beattie's "False Economy":

Ahir al migdia vaig tenir l'ocasió de poder assistir a la presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya d'una parella de Siurana, propietaris d'una empresa familiar de restauració, que han decidit pagar els seus propers impostos a l'agència tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la Hisenda espanyola.

Durant les jornades «Building Digital Commons», que van tenir lloc la setmana passada a Barcelona, va dedicar-se una de les sessions a la possibilitat d'establir aliances entre diferents organitzacions de l'àmbit del programari i coneixement lliure.

La qüestió ve de lluny i a continuació detallo algunes de les experiències que tinc constància que hi ha hagut en el passat per a portar a terme accions conjuntes.

Aquest diumenge 29 de novembre vaig assistir a l'acte nacional de les consultes per la independència del 13D (alguna es fa abans també, de fet).

Malauradament no vaig poder enregistrar-ho tot. A continuació adjunto allò fins a on em va permetre el meu braç amb la meua modesta càmera digital.

Perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom, i el temen, la Independència. Miquel Calçada

This morning a lab partner showed me a photo from a friend of him working in Anthropology department in UAB university, Catalonia. The taken picture was about a specimen which was checked for a while by people from that very department in Bellaterra Medicine faculty. A group of people offered that thing to them so they could visually and manually inspect it. However, they were not allowed to analyse it by methods such as DNA extraction.

Dia si i dia també acabes parlant amb algú sobre la crisi… Tot i que sembla a vegades que ens referim a quelcom eteri, a l'entorn sempre hi trobes senyals que fan adquirir al concepte una forma ferma i definida.

Crec que no recordo cap Diada de l'11 de setembre amb tants actes de rellevància preparats. I no pot ser de cap altra manera en el centenari de l'estelada, la bandera de lluita catalana, que ha aconseguit aplegar ja a més de 100 ajuntaments que coronaren aquesta ensenya a llurs façanes.

Barcelona ha experimentant uns canvis sorprenents els darrers anys. Si bé no sóc un resident de tota la vida, des de ja fa gairebé 10 anys que volto per l'àrea metropolitana, he pogut notar-ho. Ara ja com a habitant del centre de l'urbs, no deixa de sorprendre'm cada dia més.

En motiu del bDigital Congress, l'abans conegut com Internet Global Congress, Tristan Nitot, president de Mozilla Europa, va visitar Barcelona per a explicar els aspectes més organitzatius darrere d'aplicacions d'èxit com el Firefox.

L'any passat caminava pel carrer Meridiana de Barcelona i vaig veure anunciada una interessant exposició sobre fronteres al CCCB. S'hi mostrava una llista de països i territoris que han patit l'existència de diferent mena de fronteres, com ara Palestina o Corea. En aquell moment m'hagués agradat tenir un esprai a mà perquè hi hagués afegit un de bastant obvi que s'havia omès de la llista, Catalunya.

Si l'any passat comentava com molta gent no s'estima gaire els pares noel grimpaires que ara es venen per a decorar les nostres llars, algú hi ha vist oportunitat de negoci i ho ha adaptat a les tradicions més pròpies d'aquestes contrades.
Com pot comprovar-se en algunes parades dels mercats de Santa Llúcia, els tres reis ja comencen a substituir al Pare Noël.

Como Esquerra ahora se pone a hacer campaña independentista en castellano, no vamos a ser menos, y voy a hacer yo también apología secesionista en la lengua de Cervantes (con permiso de la gente de Histocat).

Encara amb la mala lluna de l'atac censor a Alacant, encoratjat per un missatge rebut, aquest vespre me n'he anat amb en Jesús a l'acte de presentació del llibre Valencianistes a Catalunya, organitzat per l'Espai País Valencià de Barcelona.