Analisis españolista de los avances independentistas

Como Esquerra ahora se pone a hacer campaña independentista en castellano, no vamos a ser menos, y voy a hacer yo también apología secesionista en la lengua de Cervantes (con permiso de la gente de Histocat).
En concreto, aprovecho que el militante del PSC Joan Ramon ha escrito un interesante analisis dirigido al público españolista (disponible también en catalán), advirtiéndolo de los avances soberanistas que se están produciendo en Cataluña. Si bien de un tono mucho más moderado que las diatribas de los exaltados pagados por la iglesia católica española, incurre en algunos de los tópicos a los cuales estamos ya muy acostumbrados los catalanistas, como por ejemplo la cantinela del folklore carrinclón y la chiruca...
Igualmente, a lo largo del texto se pretende hacer émfasi en el eje izquierda/derecha; y expuesto de una forma simplista, no deja de ser curioso en un partido que no quiere que se mueva nada pase lo que pase, y por lo tanto, inmovilista... Y eso ya para no hablar de cómo ha contribuido hasta ahora, como mínimo de forma comparable a su rival político tradicional en Cataluña, en diferentes procesos de privatización, favoritismos a monopolios, destrucción del territorio y un largo etcétera que, si continuara, no acabaría en toda la mañana.
De la misma manera, como lo hace la diplomacia española en el extranjero y los medios unionistas a lo largo de la geografía ibérica, se recurre con gran celeridad al argumento que el independentismo catalán está plagado de fachas o con otros epítetos similares. Claro, que haberlos haylos -como las meigas- y por desgracia, todo se pega menos la hermosura. No obstante, la triste realidad es que las recurrentes agresiones a las personas por fascistas son a la vez de signo español y, hoy por hoy, no tengo constancia de hace mucho tiempo de ninguna de índole catalana; si así fuera, constantemente se escucharía el retumbar de los titulares de la prensa cañí, que no se oyen en los primeros casos: los que sí pasan.
Por lo que hace la formación ideológica, creo que a base de palos uno se va dando cuenta que hay quienes tienen las ideas bien claras, y lo que es peor, que las aplican efectivamente de hace ya demasiado tiempo.

Reproduzco aquí un pequeño fragmento del final donde se refiere al papel central de Internet en el independentismo, como me refería ayer mismo también en otro artículo.

Una tercera causa de este avivamiento es internet. Si en los ochenta los movimientos scout/esplaietes son el ambiente ideal para la transmisión del mensaje independentista y el Rock Catalán su música, hoy internet, la web 2.0 y, sobre todo, los blogs, son el gran canal de difusión, amplificación y comunicación de los movimientos minoritarios en todo el mundo, y del independentismo en Catalunya. La instigación, además, del retorno a una transversalidad nacionalista, puesta de manifiesto, por ejemplo, en la Xarxa de Blocs Sobiranistes, con blogs afines a CDC y a ERC (mayoritariamente) integrándolo, dice mucho del resultado que se busca realmente: El retorno al debate Catalunya-España.

Pero en este fenómeno, perfectamente asumible en democracia (si alguna vez los independentistas son mayoría en Catalunya, los que no lo somos lo aceptaremos sin demasiados problemas, creo) tiene un inconveniente, para mí escalofriante: Se alimenta, en buena parte (sus masas), de gente sin demasiada formación ideológica, con una alta carga de visceralidad y de maniqueísmo (aquello de botibotiboti ...). Sólo hace falta dar un paseo por la red para encontrar en muy poco tiempo mensajes que rallan la xenofobia. Yo no acuso a NINGÚN dirigente de NINGÚN partido de mantener estas visiones intolerantes. Es más, sé que las combaten. Pero no podemos negar la realidad. El independentismo catalán, como todo movimiento radical (de raíz, no de extremo) tiende a incluir en sus filas a aquellos extremistas que confunden radicalidad con extremismo. ¡Estemos alerta!

Commenting on this Blog entry is closed.

Comments

Primer de tot volia agrair-te el fet que em citis i que diguis que l'article t'ha semblat interessant. Però permet-me, si no et sap greu, que et faci un parell de comentaris:
El primer és que no he fet pas un article dirigit al públic espanyolista, vaja, no ho he pretès. He escrit un article, he parlat amb el Jose Rodríguez de socialdemocracia.org per veure si podia semblar-li interessant reproduir-lo i l'he passat en la seva versió en castellà (publicat originalment a www.qmenta.com, el meu bloc traduït al castellà) perque m'ha semblat que hi havia molts lectors que potser el català no l'entendrien.
El segon és que si, he incorregut en tòpics. I tant. Però, company, els tòpics no sempre són dolents ni allunyats necessàriament de la realitat. Per exemple, que la chiruca ha influit en la formació de l'independentisme dels 80 i dels 90 no és només un tòpic, sinó una realitat. Ni tots els chiruqueros són independentistes ni tots els independentistes són chiruqueros, evidentment, però que hi ha influit és evident. No sé, però, d'on has tret això del folclor carrincló... m'ho tornaré a llegir. ;-)
Tercer: incideixo en l'eix esquerra-dreta per convenciment i si ho faig de forma simplista és només per manca de formació i de brillantor...
Quart: Jo no recorro a això dels fatxes com a mètode sinó per pànic. I evidentment, les agressions físiques i de paraula es dónen més per part dels fatxes espanyols que no pas per part dels catalans. A mi el que em preocupa és que els fatxes espanyols són conscients que ho són, però molts dels feixistes catalans que m'he trobat (una minoria dins l'independentisme, evidentment) es consideren realment demòcrates i bons ciutadans, al temps que t'etziben qualsevol bestiesa xenòfoba.
Tot i això, reitero el meu agraïment per "l'anàlisi de text" que m'has fet i serà un plaer trobar-te a les jornades sobre la Catosfera del proper mes de gener a Granollers.

Salut

Gràcies també per venir a comentar fins ací. La referència a això de «carrincló» és arran de la frase:

En este imaginario encontramos también una cierta reivindicación folclórica (perdón, cultura popular y tradicional, que dicen ahora)

Enllaço també l'article en català ara que m'ho has apuntat.

Ens veiem a Granollers l'any que ve!

Em sembla que no val la pena contestar aquest paio. No hi toca gaire. Aquest fragment és d'una imbecil·litat massa coneguda.
Només accepten la seva llibertat d'expressió.

En fi, hasta luego, Toni.

ming,

Potser no hi toco, però no desqualifico ningú. En la única cosa que l'encertes és en que sóc paio i no gitano. Qui desqualifica a qui discrepa acostuma a ser més mereixedor de l'insult que l'objecte de la seva qualificació. I això de la llibertat d'expressió... es pot saber d'on ho has tret?

En fi, si aquesta és la manera en que vindràs a convèncer els qui no pensem com tu...

no fa falta, en la democràcia, les minories es foten i les majories manen. El sistema és així si en coneixes un de millor explica'm-la.

El PSC/PSOE és un partit neo-liberal en l'econòmic (competitivitat) i en el tema drets civils liberal però sense passar-se.
Sereu d'esquerres si prens com a referència al PP però més aviat sou de centre-dreta amb un discurs demagog.

si socialisme és en part potenciar l'empresa pública enfront la privada quantes heu creat ?? cap, només n'heu tancat i les que tancareu com renfe, correus i alguna que deu quedar.

En primer lloc, no sé si et volies fer el graciós amb la distinció entre 'paio' i 'gitano', o si realment no saps que un paio també pot ser qualsevol individu.

El que fa pena és que diguis que aquest fenomen és esgarrifós i que parlis de falta de formació ideològica, que no sé exactament què vol dir. El que hi ha, paio, és molta gent inquieta que expressa les opinions d'una manera més o menys pública; i sí, hi ha missatges que ratllen la xenofòbia, com a tots els bars, però en aquest cas les paraules no se les emporta el vent. quants comentaris xenòfobs has trobat en relació amb els que no ho són?

El que fa falta és més formació cultural, no ideològica, però en aquest camp els nacionalistes catalans us guanyem per golejada, ja que els nacionalistes espanyols de Catalunya teniu més tendpència al tuning, el fiestuqui i les pastilles de colors.

De Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases. I l'alerta que dónes només és la típica reacció espanyolista de pa sucat amb oli. Ui, que viene el lobo.

Ah! I jo no et vull convèncer, paio.