Presentació d'un vot per la independència a la reunió de la plataforma pel dret de decidir

Ahir al vespre vaig ser a una de les reunions de la Plataforma pel dret de decidir. Allà es va parlar sobre les properes accions i també si aquesta plataforma adoptava cap posició respecte al referèndum de l'estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Finalment s'ha optat per a fer-ho tot descartant un a l'estatut. Queda per a una propera reunió decidir si es podria concretar més enllà o no. D'entre els particulars i les entitats hi havia majoritàriament posicions a favor del No i del que les "autoritats" considerarien Nul, de les darreres, moltes clarament per un vot independentista. En aquest context, en companyia de més persones que hem mirat d'impulsar la iniciativa d'un vot per la Independència, va fer-se conèixer als presents el manifest que va nàixer fa unes setmanes. Cal dir que, com he esmentat, moltes entitats i particulars ja compartien la mateixa postura més enllà del nostre propi coneixement.

Durant la xerrada, el representat present d'ERC, Uriel Bertran, va manifestar el que podria estar plantejant-se des del seu partit actualment. Desgraciadament aquest va marxar de la reunió tot seguit quedant el tema a l'aire fins a la propera reunió, sense l'oportunitat de poder discutir-se sobre el que havia comentat. Considerant la capacitat d'atenció que té ERC en comparació a les altres entitats, o iniciatives com la que estic defensant, el que es digué no deixa de provocar-me un cert neguit. Segons va explicar n'Uriel, i que semblaria haver-se comentat també en alguns mitjans de comunicació, des d'Esquerra estaria meditant-se un vot nul però que s'allunyaria de l'afirmació independentista, de l'estil «som una nació», o fins i tot, «volem l'estatut del 30 de setembre». D'acord amb les seues paraules, així s'obriria la proposta a un suposat votant convergent o socialista decebut amb el procés actual. Això, sens dubte, dificultaria enormement la realització d'un assaig d'un plebiscit per la Independència en el context de la votació del referèndum; i podria malferir una de les primeres oportunitats, i qui si sap si potser mai llavors l'única, perquè els ciutadans puguin expressar aquest sentiment anant a votar amb il·lusió i decisió amb un papereta per la Independència. Aquesta actitud només podria entendre's per una mal plantejada percepció electoral d'un procés que no ha de ser partidista, sinó de plena autodeterminació; o bé pel pànic d'afrontar a l'hora de la veritat el que dia a dia molts dels mateixos militants d'ERC o les JERC estan clamant des de pobles i carrers.

Crec que ja s'ha arribat al moment d'abandonar les pors, conveniències i eufemismes del passat. De la mateixa manera que fa 30 anys no es va arribar a perdre el temor pel regim franquista, i així estem, recórrer a la indefinició del plantejament expressat seria simptomàtic de no voler perdre la por al regim espanyol que se n'ha derivat; condemnant-nos, qui sap, si a 30 anys més de fútil paranoia d'introspecció nacional tal com ho expressen cofoïment els partidaris de l'estatut.

El procés estatutari ens ha portat, si es vol de forma dolorosa, precisament a aquest grau de maduresa. Ara el que és necessari és que l'opció independentista sigui present per a poder realitzar-se en un futur, i no precisament amagar-la...

Des d'aquest bloc només puc demanar-vos que si compartiu el que us he dit, en perspectiva de futur i amb el temor d'una minorització com la que us he expressat, escampeu la iniciativa (per exemple des del vostre mateix web) i/o col·laboreu en les campanyes de difusió que es podrien realitzar arreu del territori si oferiu la vostra ajuda per a liderar-les. Aquesta és l'única forma de vèncer a la constricció mediàtica en la què vivim, que ja sabem ben bé cap a on bufa.

Enllaços

Commenting on this Blog entry is closed.

Comments

Antoniete, tens molta capacitat creativa que caldria focalitzar. Demà mateix te faig un bloc i així, apart de continuar amb els comentaris, ens fem referències, que sempre són més web 2.0 (aka guai).

Jo estic pel no, però acceptaria de canviar al "nul" si l'independentisme arribés a un acord en aquest sentit. Ara, el missatge hauria de ser el vostre o igual de contundent. Qualsevol altra cosa pot estar bé per als qui no els importa que s'aprovi l'estatut nou, però no per a mi. Jo crec que seria molt perjudicial que s'aprovés i per això mateix l'única cosa que em compensaria seria que el vot "nul" representés la possibilitat de provocar un impacte fort en la política catalana. Això és possible si ho convertim -com vosaltres proposeu- en un plebiscit per la independència, però no si simplement és un mitjà per passar un missatget, que per fer això ja tenim els sms.
De totes maneres, crec que des del punt de vista dels dirigents d'ERC és lògic que vulguin rebaixar-ho. Encaixa més en els esquemes d'un partit que ara mateix no creu que les actituds rupturistes siguin les més adequades.

Si s'acaba optant per un vot "nul" diluït la veritat és que jo tindré un bon problema: llavors si votés "no" es comptaria el meu vot com a anti-català i , previsiblement, s'aprovaria l'Estatut; i si votés el "nul" rebaixat es comptaria el meu vot com al vot titafluixa i a sobre també s'aprovaria l'Estatut. Collonut...

A ERC com a tot arreu hi ha diversitat d'opinions. De fet, hi ha militants d'aquest partit, com també de les CUP i altres, que estan donant suport a la iniciativa d'un vot independentista. El que és positiu de tot això és que aquest està essent realment transversal i no assignable només a un grup, i alhora afirmant sense cap mena de complexos, que ja no s'ha de parlar d'estatuts. Certament la direcció d'ERC es troba amb una «patata calenta» i per això prefereix recolzar-se en el que es decideixi a campanyes com la del dret de decidir, Òmnium Cultural, etc. on hi voldran posar-hi cullerada persones o entitats que aposten per un missatge de caire autonomista. Això, sens dubte, pot fer molt de mal, i qui sap si provocar la prorrogació de l'agenda independentista 30 anys més...
Quan faig un clam a estendre la veu, ho faig per a evitar que sigui massa tard perquè pugui trascendir un missatge diluït. Per això, cal encara més ajuda com la teua... Gent com tu que faci o no conèixer la iniciativa determinarà que Esquerra, amb tot el poder mediàtic que té, aposti per paperetes de «Vull l'estatut del 30 de setembre» i ho esberli tot, o bé, se sumi a portar el país cap a la independència.