El nom de les bèsties

Llegeixo esfereït una notícia a Vilaweb que parla que el Govern turc rebutja les denominacions internacionals de tres organismes vius. Aquests són la Vulpes vulpes kurdistanica (la guineu kurda), l'Ovis armeniana (l'ovella salvatge armènia) i el Capreolus capreolus armenius (el cabirol armeni).
Per curiositat morbosa, he cercat a quines espècies podria qüestionar-se el seu nom si el nostre país estigués sota domini turc, en comptes d'estar sota domini espanyol i francès.
En concret, un insecte, Catalanura catalana, una iguana, Tropidurus catalanensis o un crustaci, Hispanobathynella catalanensis i segur que alguna més. També podrien estar sota sospita moltes espècies amb el terme balear al seu nom científic.

A major o menor escala en el nostre món, és habitual l'eliminació de tota referència (especialment si té projecció internacional) que pogués deixar intuir una realitat nacional diferent a la del país o ordre dominant. La pretensió és simplement evitar que es conegui uns fets més allà de les fronteres i així gestionar el problema internament sense incòmodes intromissions d'altres actors.
Sortosament el nostre país no es troba, ni de lluny, en les penoses condicions del Kurdistan, però també poden citar-se casos d'aquest tipus d'estratègia. Ho trobem per exemple en la molt possible intervenció del govern espanyol contra l'assoliment de seleccions esportives catalanes com també en altres casos. El darrer que he conegut, via el Racó Català d'una carta al diari Avui, és una traducció a l'anglès de l'obra escrita en castellà La Sombra del Viento, del barceloní Carlos Ruíz Zafón. En aquesta traducció, subvencionada pel Ministeri d'Educació espanyol, segons la carta es tradueix 'Libros en catalán' per 'Books in Spanish', i s'ometen de la descripció municipis de la geografia catalana que eren presents a l'original. Podem veure que seria una traducció molt personal...

Per tal de contrarestar aquest tipus d'accions, són molt comprensibles campanyes amb enfocament internacional per a la promoció del fet nacional com ara Free Catalonia.

Parlant amb molts amics que marxen de viatge, és desgraciadament habitual que es refereixin com a ells mateixos que són primerament de Barcelona o, fins i tot, de mala gana anomenar-se espanyols encara que es sentin plenament catalans. Personalment en aquestes ocasions, opto per definir-me com a català. Si l'interlocutor desconeix què és Catalunya i/o els Països Catalans, miro d'explicar-li-ho. Com sempre, cal no fer-se pesat i menys si ens acabem de presentar.
Avui en dia, quan parlo de com s'actua a l'estranger, és perfectament aplicable a com ho fem a les nostres pròpies ciutats, on podem conèixer gent de tot arreu, que conviu amb nosaltres com a veïns o com a turistes.
Aquesta afirmació identitària, acumulada i compresa allà on anem, serà precisament important a mesura que s'acosti la independència d'algun/s dels Països Catalans no sobirans actualment. En aqueixes circumstàncies, especialment el govern espanyol i el francès, utilitzaran tots els mitjans de comunicació disponibles per a actuar sobre les consciències dels seus ciutadans i d'altres països per a provocar una percepció pejorativa dels fets. A priori, atès que implica trencar amb un ordre de fronteres establert, pot ser per inèrcia ja negatiu.
No és descartable, dintre de la dinàmica geopolítica actual, que es pretengui arribar a associar tendenciosa i intencionadament l'opció independentista de la població amb actituds segregacionistes, violentes i terroristes.
En aquest context, és doncs, més necessari que mai afirmar la nostra catalanitat en el dia a dia com a gent crítica, de pau i de bé. Tots aquells nostres amics, familiars o coneguts d'arreu del món difícilment podran empassar-se allò que els hi vulguin fer creure si coneixen realment qui i com són.

No et tallis, digues que ets català!

Comments

Totalment d'acord amb el comentari teu, toni, referent a certes actituds que ha tingut el govern espanyol, lligant nacionalisme (o independentisme) amb el terrorisme. Això ha passat, sobretot, amb Euskal Herria. ETA, a part de ser una banda terrorista, té posicionaments independentistes, però qualsevol persona amb dos dits de fronts entèn que per ser independista no tens per què ser terrorista. Per això, sovint, a Catalunya (o Països Catalans :) ) sovint s'ha tingut més difícil des de Madrid per satanitzar moviments independentistes, tot i que amb lo de la reunió del Carod a Perpinyà van sucar-hi pa. Com diu la frase "parlant la gent s'entèn", potser no sempre t'entens però sense parlar està clar que mai t'entendràs. És bàsic posar sobre la taula, perquè l'altra part ho sàpigui, interesos i necessitats de cadascú i a partir d'aquí establir un diàleg. Aquest és fonamental per solucionar qualsevol conflicte amb èxit.