Chrono Trigger — 20 anys després

L'11 de març de 2015 van complir-se 20 anys del llançament del que molts consideren millor videojoc de la història, Chrono Trigger. El joc, un RPG japonès desenvolupat per l'empresa Square (després Square Enix), relata la història d'uns personatges d'una realitat que recorda l'Edat moderna europea, que viatgen al llarg del temps per salvar el món d'un futur apocalíptic. Es va comercialitzar per a la consola Super Nintendo el 1995 primer a Japó i pocs mesos després als Estats Units. Malauradament, no va arribar a distribuir-se mai a Europa (com tampoc a la resta del territori PAL).

Recordo que personalment vaig descobrir-lo potser ja fa més de 12 anys quan baixava ROMs per a emuladors i així rememorar quan jugava a consola quan encara era un adolescent. Navegant per fòrums vaig saber que es recomanava aquest joc com un dels millors del gènere. A més, amb uns protagonistes dissenyats per Akira Toriyama, autor d'animes tan populars a Catalunya com ara El Dr. Slump, Bola de Drac o Fly (basat en la saga de videojocs Dragon Quest), era motiu més que suficient per donar-li una oportunitat i jugar-hi. No vaig trigar gens a enganxar-m'hi, i l'ambientació del joc em va colpir tant que diria que moments com ara l'arribada al Regne de Zeal deuen ser un dels records que tinc impresos més fermament en la meva memòria.

Vés a saber-ne el motiu, però fa uns quants mesos vaig decidir tornar a jugar-hi, no sé massa bé perquè, potser perquè no l'havia acabat llavors, sigui per alguna mena de regressió psicològica o simplement per nostàlgia en haver llegit a algun lloc que aviat es farien 20 anys de la seva creació. Ja com a persona més adulta em va impressionar molt més encara i em vaig adonar de tota la riquesa de detalls del joc, entre ells, especialment la seva banda sonora.

Tenint en compte les limitacions d'una plataforma de 16 bit (la consola SNES), el que es va arribar a aconseguir amb la música el compositor Yasunori Mitsuda té molt de mèrit.

Podeu llegir-ne més al respecte a l'article de la Viquipèdia en anglès i, si feu una cerca al Youtube, trobareu un munt de vídeos amb discos, remasteritzacions o adaptacions basades en la banda sonora. Enllaço a continuació només uns pocs enllaços com a referència:

Concert de la Video Game Orquestra, al Boston Symphony Hall

Interpretació en motiu del 20è aniversari per Laura Shigihara

Però, no és només la música és excel·lent, sinó que la trama i la caracterització del personatges és merament sublime.

Deixant apart les incongruències físiques respecte al viatge en el temps que pot tenir la història (al respecte en «plan conya»), la veritat és que l'argument porta fàcilment a tota mena d'elucubracions de caire filosòfic.

Com exemples:

Les dues primeres són algunes de les diferents disquisicions que podem trobar en el recurs de referència sobre la saga: Chrono Compendium. Un altre lloc web a tenir en compte, potser amb menys pretensions intel·lectuals, és la Chronopedia.

Tal és l'interès que ha suscitat el joc que, anys després de la seua aparició, un grup de fans van aconseguir completar un videojoc que incloïa una part de la història no inclosa en el relat original (Prophet's Guile), com també tota una seqüela sencera, Crimson Echoes, que omplia els molts buits entre el joc original i Chrono Cross, seqüela oficial de l'empresa del joc original, i que continua la història 5 anys després d'on acabava Chrono Trigger. Havent jugat també a les versions 'amateurs', la veritat és que recomano molt també jugar-hi un cop s'ha completat l'original oficial.

Però, per veure el nivell gens 'amateur' d'aquestes versions, podeu comprovar-ho en el vídeo d'un simpàtica proposta de casament que incrusto a sota, que no m'estranyaria gens que fos obra d'algun dels desenvolupadors implicats.

En tot cas, abans d'explorar tots els enllaços que he enganxat en aquest article, si no heu tingut l'ocasió de jugar a aquesta joia del gènere, us recomano que li doneu una oportunitat.

Podeu trobar versions remasteritzades per a Android o iOS, i sembla que també per a Windows Phone i per a les consoles Nintendo DS o Wii. Sinó, en defecte, no us costarà trobar a la xarxa una ROM per utilitzar en un emulador de Super Nintendo, com ara el ZSNES.