Petits Eichmanns

Fa unes setmanes, gràcies a la recomanació de n'Alina, vaig poder veure dues interessants pel·lícules sobre la figura d'Adolf Eichmann:

  • una, amb el simple nom d'Eichmann, relata l'interrogatori del tinent-coronel nazi durant el seu empresonament a Israel;
  • l'altra, Hannah Arendt, recrea la vida d'aquesta pensadora quan va cobrir el judici d'Adolf Eichmann, i el polèmic llibre que en va resultar: Eichmann a Jerusalem: un estudi sobre la banalitat del mal.

Tot i ser una aproximació que ha estat criticada per diferents historiadors (i també per la primera pel·lícula que esmento), arran de la gran influència d'Arendt, i transcendint (o també desfigurant) ja el personatge històric, la figura d'Eichmann ha esdevingut per si mateix un arquetip. Bàsicament, el de fer realitat la barbàrie des d'una estricta, i alhora ambiciosa, professionalitat deslligada de tot vincle emocional amb el que succeeix a nivell moral.

Durant el visionament de Ciutat Morta, on en algun moment es feia referència al paper del personal sanitari davant dels que serien els detinguts enfront dels agents de l'ordre, o també el dels diferents funcionaris judicials que signaven la paperassa que portaria a les condemnes, em va venir al cap fins a quin punt tota aquesta gent que hi intervenia eren talment petits Heichmanns.

Invocar una coneguda figura nazi, o el nazisme en general, sempre és quelcom molt arriscat i normalment inapropiat. Ho exemplifica la coneguda «Llei de Godwin» o la fal·làcia de «Reductio ad Hitlerum». No obstant això, en aquest cas, crec que seria també una comparació molt incòmode per al mateix que la fa; perquè, al final, no es fa tan difícil anant estirant del fil i arribar a imaginar —o adonar-nos d'haver-nos trobat fins i tot abans—, en una situació on nosaltres mateixos haguéssim estat en algun moment petits Heichmanns. I, el que és més, al·legar una desconeixença profunda o l'obediència d'una cadena d'autoritat no ho excusaria, sinó que precisament corroboraria l'ús del qualificatiu.

Amb el que escoltava al documentari no vaig trigar gaire a recordar-me del que em va relatar en persona mesos abans en Sergi Rubia, company viquipedista i casteller del meu barri, precisament de la seva experiència amb els mateixos jutjats implicats.

Tenint en compte aquests precedents, i ara precisament amb l'agreujament de la recent aprovada llei mordassa, un no pot ocultar un cert pànic d'esdevenir la propera víctima capriciosa del sistema. O, el que podria ser pitjor, actuar en algun moment com una dent més de l'engranatge botxí, perquè àdhuc dins de la plena coneixença o empatia moral, les factures s'han de pagar puntualment cada mes.


Anotació: No sorprenentment, tal com indica la Viquipèdia en anglès, l'expressió equivalent en anglès de 'petits Heichmanns' ja s'havia utilitzat abans a l'àmbit estatunidenc i, tot sigui dit, possiblement en un context més controvertit del que jo l'he extret fa uns pocs dies.