Aquestes setmanes, precisament després i a causa dels actes del Copyfight, hi ha hagut una intensa activitat a la xarxa discutint especialment sobre la cultura lliure, el copyleft i la seva relació amb el programari lliure.
He d'admetre que m'he vist incapaç de llegir l'allau d'informació al respecte que ha aparegut als diferents blocs (històries i comentaris), per això cal agrair l'esforç recopilatori d'en Pere.
Aquestes discussions m'han fet recordar una taula rodona durant el passat FestiAttac sobre consum responsable. Durant la xerrada es va parlar de la necessitat de desdramatitzar entre els consumidors conscienciats les frustracions que van sorgint quan es fa difícil que amb una tria qualsevol no vulneri un o altre principi que hom s'hagi proposat.
En aqueix context, el més constructiu és assumir la contradicció existent per a poder resoldre-la en un futur gràcies a un major coneixement i/o oportunitats o després que la realitat hagi canviat de tal manera que la mateixa causa que provoca la dissensió ja no existeixi o sigui pràcticament minoritària. Un ferm compromís doncs porta a contribuir en canviar la realitat cap a la desaparició d'allò que genera el conflicte quotidià, i això necessàriament implica que es transcendeixi de l'àmbit estrictament personal.

Reprenent doncs el fil de les discussions que hi ha hagut, sóc de l'opinió que és perfectament possible crear cultura lliure amb programari o eines privatives. De fet, la xarxa n'és plena d'exemples. No obstant, és difícilment comprensible que algú que opti per aquest model de generació del coneixement no consideri la idoneïtat de l'ús d'eines lliures (encara que en aquell moment, per qualsevulla restricció no les faci servir). Crec que és només justificable pel fet que molt del programari privatiu està implementant un nombre cada cop major de mesures que poden limitar considerablement la producció de cultura lliure amb aquest tipus d'eines.

Tot això ha coincidit amb la publicació d'un article d'en Mako que ha estat esperant-se i elaborant-se durant un any i en el que es critica que des de Creative Commons, la que podríem considerar com una de les iniciatives centrals en l'incipient món de la cultura lliure, no ha definit fins ara d'una forma tan precisa com en el cas del programari i la FSF un estàndard d'allò que considerarien com a lliure i el que no ho és.
Amb l'esquema de Creative Commons, els creadors tenen actualment l'opció de seguir unes pautes que d'acord amb les opcions que triïn, poden donar a lloc a un ventall d'obres llicenciades des de lliures i amb un fort copyleft a bé obres privatives convencionals.
Així doncs, en l'article esmentat es critica aquesta aparent manca de compromís en posicionar-se amb un model precís i que sembli que s'advoqui més per un aparador d'elecció.
Per exemple, fent una ullada per la blogosfera, només fixant-nos amb les pastilles de Creative Commons que s'afegeixen al llocs web, un no pot saber fàcilment sense fer-hi un clic a sobre i llegir la llicència*, si està davant d'un lloc amb continguts lliures o no, o quines restriccions hi ha.
Així doncs, hom podria argüir que així sembli que no es vulgui fer evident la decisió que l'autor pren pel que fa a la llicència, que personalment trobaria que és el més important per a qui vol gaudir de l'ús de l'obra. No hi hauria d'haver-hi cap motiu en amagar-ho si l'autor és plenament conscient del que fa i vol que la resta ho sàpiga. Per això, he volgut fer notar en aquest web quina és la meva decisió respecte als continguts de text que s'hi publiquen. Fins que no hi hagi icones de Creative Commons necessàriament més explícites, simplement he afegit dues icones més a sota del logo de CC per a aclarir la meva elecció.
El plantejament d'en Mako respecte a l'ambigüitat que pot representar aquesta postura ha fet que des de la FSF es recomani la License Art Libre en comptes de les dues de CC que es feien fins ara.

La iniciativa Creative Commons rep crítiques des d'un costat, de presumptes defensors del sistema legal actual, com des d'altres bandes. En el segon enllaç, David de Ugarte, considerant els sistemes de còpia digital d'avui en dia qüestiona la mateixa propietat intel·lectual i creu que, a l'hora de la veritat, Creative Commons pot reforçar els sistemes de control dels Estats i les grans empreses.

Personalment no veig pas malament la llibertat de tria que ofereix als autors les diferents llicències 'clàssiques' de Creative Commons, només faltaria, fins i tot quan això permet que es pugui triar aquelles opcions que tenen components que restringeixen l'ús comercial o el de creació d'obres derivades. Sóc de l'opinió que, fins i tot sota aquestes condicions, ja poden representar un avenç en l'estat de la qüestió. En tot cas, des dels punts de vista crítics, la tasca llavors seria conscienciar i convèncer als autors (i als usuaris pel que fa a quins autors triar) perquè amb ple coneixement, voluntat i benefici puguin optar per aquelles condicions que donin lloc a obres 'plenament lliures'.

No obstant, sí que em produeixen forts recels algunes llicències especialitzades que estan desenvolupant-se dins de Creative Commons i en les que crec que s'està cercant una excessiva (sinó abusiva) especificitat, com ara la Developing Nations. En aquest sentit, compartint la preocupació, cito a en Jordi Mallach, amb el qui he pogut aprendre molt sobre aquests temes:

Bàsicament, aquesta llicència atorga drets sense royalties als usuaris de les nacions del tercer món, mentre es mantenen els copyrights habituals en la resta del món "desenvolupat". Molt bonic. Què passa amb la gent pobra de València? Què passa si una nació deixa de ser 3er món segons el Banc Mundial? Quants milions d'usuaris deixarien de la nit al dia de tindre dret a utilitzar certs materials dels quals han pogut gaudir sense problemes durant anys?

Com va comentar-me en Jordi Mas fa unes setmanes, no ha de descartar-se mai que en un futur alguna altra iniciativa pogués prendre el relleu de Creative Commons i així doncs respondre a algunes de les inquietuds que s'han evidenciat en aquest article.

Amb, sense, o independentment de Creative Commons, la cultura lliure, de ben segur, continuarà endavant.

* Pot visualitzar-se el tipus de llicència Creative Commons més fàcilment des del Firefox i el Mozilla amb extensions com mozcc.

Referències

Opcions. Revista de consum responsable.
A vueltas con Creative Commons y la necesidad de una definición de libertad
Los nuevos Mac con soporte TCPA