Science Commons

De la xerrada a Mataró, un dels temes que s'esmentà fou la iniciativa Science Commons. Aquest projecte pretén traslladar els principis de Creative Commons al camp de la recerca científica.

Precisament aquest novembre, segons va explicar n'Ignasi Labastida, un dels seus majors responsables es passarà per la ciutat de Barcelona per a fer una xerrada.

És molt important que els fonaments d'una cultura lliure vagin penetrant progressivament en el si de la tasca científica (o tornin de nou si es considera que aquests són els propis de l'esperit científic). El panorama actual marcadament viciat pel que fa al proteccionisme legal en forma de patents i propietat intel·lectual, i promocionat fins i tot per les entitats finançadores de caire públic, està sovint actuant com a fre per a la recerca, essent especialment dramàtic per a aquells països o grups menys desenvolupats, evitant que aquests puguin respondre millor a les necessitats de les seues respectives societats.

De la mateixa manera, des d'aquelles nostres univesitats pagades amb diners públics, sovint no es garanteix que es reverteixi el coneixement a la mateix societat que ho ha finançat. En cap moment això no ha de ser incompatible amb una explotació avantatjosa del nou descobriment per part dels pioners, que hauria d'ajudar-se des de les institucions si és necessari, però mai amb una política abusiva del campi que pugui pròpia de la novel·la picaresca, com és el que a vegades passa avui en dia.

El primer camp d'actuació de Science Commons és promocionar l'accés obert als resultats científics, un punt que semblaria molt obvi d'acord amb el que podríem entendre com a ciència, però que a l'hora de la veritat, no ho és tant. En aquest aspecte, han estat exemplars revistes digitals com PLoS o bé BioMedCentral, entre d'altres. En aquest sentit, el NIH (l'Institut Nacional de la Salut estatunidenc) posà com a requisit que tota la recerca que financiï hauria de publicar-se sota aquestes condicions (PMF), no obstant finalment sembla que queda com un prec, s'encoratja que es faci i queda a la voluntat dels autors sense que aquests en principi puguin patir cap contrapartida en negar-s'hi (les contrapartides serien les d'una menor difusió en rebutjar el model obert).

Al nostre país calen apostes com a mínim tan 'agosarades' com aquestes. No obstant, cal dir que comencem a tenir exemples més positius, com pot ser el recent dipòsit de documents Recercat.

Un altre camp d'actuació molt important, i especialment difícil d'acord amb la situació actual, és l'alleujament de les fronteres legals al voltant de la transferència de la tecnologia. La burocràcia i la falta d'estandardització, a més, hi posen traves...

I finalment defensar un accés obert a les dades de la forma més eficient possible per tal de garantir una adequada reproductibilitat, qualitat i continuació del progrés científic.
Per sort, tenim la seqüenciació del genoma humà en el domini públic, però això no impedeix que es vulgui ignorar-ho volent patentar un gen com a part integrant d'una tecnologia.

Per a acabar, una aportació interessant de n'Ignasi a la xerrada de Mataró va ser comentar que la nova versió de les llicències CC, la 2.5, incorporava un suggeriment fet des de la UOC per a començar a publicar contingut en aquestes llicències (com la revista UOC Papers). Aquest era que en activitat acadèmica, apart dels autors, també pogués reconèixer-se a la universitat on aquests es trobin.

Science Logo

Referències:

Commenting on this Blog entry is closed.