I un altre no...

Als Països Baixos ja han votat que no, com a l'Estat espanyol i a diferència del francés, aquest referèndum no seria vinculant, i estrictament parlant, els parlament d'aquells estats podrien ratificar el tractat d'esquenes al que ha triat la gent. A estats com Alemanya o Itàlia la via parlamentària ha estat, ja de fet, la única.
N'Òscar m'ha fet conèixer un interessant estudi elaborat per Más Democracia, un grup que defensa una democràcia directa basada en un major ús d'eines com els referèndums. En aquest informe es lamenta la baixa participació, l'esbiaix en la discussió de les propostes i en definitiva la manca de debat a l'Estat espanyol amb les conseqüències negatives que això té per a una difusió de la UE entre els ciutadans.
Per altra banda, en Xevi m'ha fet arribar un article de l'autor americà Mike Whitney, que aplaudeix el resultat francès en tant que garanteix la sobinaria nacional. En principi, això de sobirania nacional per part dels francesos (o els espanyols) no és una cosa que en principi faci massa gràcia a un català com jo. No obstant, aquesta cal entendre-se principalment en els termes del manteniment de les polítiques de l'Estat del benestar davant d'iniciatives com ara la directiva Bolkestein. Dono uns quants enllaços del perquè a l'oposició a aquesta directiva:
Text de la directiva
Campanya Stop Bolkestein
Contra la directiva Bolkestein des d'ICV
Article sobre la directiva Bolkestein

Paral·lelament a bcnbits i a la xarxa de blocs Formigues elèctriques també es fan ressò dels darrers resultats als referèndums sobre el tractat europeu.

Commenting on this Blog entry is closed.