L'alienació la promouen els provincialistes del nostre país

Podria dedicar força espai a parlar de les meues impressions a algunes discoteques i certs bars musicals, si es vol, adobant-ho amb referències a les reflexions sobre sexualitat que està fent aquests dies en Marc Belzunces, o fins i tot, amb el sarcasme d'El Doctor Cabró; però crec que lamentablement podria resumir-ho fàcilment amb el terme d'alienació.

Tot sigui dit, sóc una persona a qui li agrada moure els malucs, però fer-ho ininterrompudament en certs llocs gaire hores amb melodies de l'estil de la del grimpaire que difama el nom de la capital de l'Empordanet acostuma a tenir efectes perniciosos en la pròpia autoestima. En aquests contextos, tristament tampoc pots valor gaire positivament i humana a qui es mou com tu per allà a prop. Cras error, perquè sovint quan s'encenen els llums i s'allunyen certes melodies, contrariàment al que pots haver pensat abans, pots trobar gent amb qui arribar a compartir-hi més de 4 frases.
De totes maneres, fins i tot allà on la música et permet conservar una certa dignitat, m'acaba entristint comprovar que l'única cançó en català que es posa acaba essent l'Empordà, que si bé m'omple d'orgull com a empordanès de creixença, alhora em fereix en ser l'única referència, ja veterana, en llengua pròpia.
Habitualment escolto música en català de grups ben recents, no només pel lligam inevitable que et produeix una llengua que t'és propera, sinó perquè les cançons sovint fan referència a inquietuds diàries que tant tu com els autors podeu estar compartint.

Mitjançant una notícia de Vilaweb, m'assabento de la polèmica sorgida arran d'un escrit de na Laura Crespo a la Vanguardia, on parla de la mala salut del rock en català, que ja ha rebut resposta tant de Joaquim Vilarnau, responsable del grup d'Enderock, com també del popular Titot en el seu recentment estrenat bloc. Cal dir que m'estranya que aquest darrer no li hagi dedicat una de les seues pròpies cançons.

La desconeixença, com en el cas de la periodista de la Vanguardia, del panorama musical en català, que no només en català de la Comunitat Autonoma de Catalunya, no deixa de ser al cap i a la fi una conseqüència de la tasca en la que hi ajuden grups de comunicació com el mateix Godó, entre molts d'altres del nostre propi país...

Commenting on this Blog entry is closed.