Què fem? La Calçotada de Valls

Aquest diumenge 25 de gener, últim diumenge del mes de gener, es celebra la Calçotada a Valls, capital de la comarca catalana de l'Alt Camp.
El calçot és una ceba tendra cuita al foc que s'acompanya amb una salsa feta al propòsit per a la seva degustació.
Aquest menjar és una tradició relativament recent (del segle XIX), que va començar amb un pagès vallenc anomenat Benaiges que va començar a cuinar aquests grills a la brasa i va elaborar la salsa que avui també s'utilitza.
Al llarg del segle XX, va esdevenir un àpat de festa i es va estendre i popularitzar el seu consum a una més ample geografia. En l'actualitat és una tradició ben establerta i trobem mostres clares a la celebració popular de la ciutat de Valls, a l'àmplia oferta gastronòmica dels restaurants vallencs i d'arreu Catalunya, com també a les reunions de colles i familiars al 'tros' per cuinar aquest exquisit vegetal.


Ja sabeu, Bon Profit!

Comments

Noi! Que ja som dimecres i jo m'esperava alguna ressenya de l'enviat especial! :D

Vaaaa... encara que només sigui una taula amb el nombre de calçots i de cm³ de salsa consumits... :P

Ah! I algun certificat acreditatiu de proficiència en la preparació de calçotades! Que no ens jugarem els nostres aparells digestius així com així... :barf:

---
The calendar of the Theocracy of Muntab counts down, not up. No-one knows why, but it might not be a good idea to hang around and find out. (Wyrd Sisters)

Bé, doncs fare quatre pinzellades de com fou el dia... la veritat és que de cuinar poca cosa puc dir, però de menjar...

Vaig arribar a Valls cap allà a les 11 del matí. Hi havia una gran gentada d'arreu de Catalunya, Espanya i fins i tot d'arreu del món. Molts autobusos amb turistes desitjosos d'elevar un calçot s'hi arribaven. Un cop al centre de la ciutat vaig comprar els tíquets per a la degustació i em vaig dirigir a una de les places (Pça de l'Oli i Pça de la Zeta) on s'oferia l'apreciat menjar.
La distribució va començar cap allà a la 1 del migdia i donaven uns 12 calçots amb un potet de salsa, fruits secs del pais, una llesca de pa, una ampolleta de vi, una taronja i un mos d'un 'torró de calçots' que recordava al massapà.
Apart també molta gent s'emportava la seva carmanyola amb quelcom de carn per acompanyar l'àpat, i també molts cuinaven a una brasa improvitzada al carrer.
En aquells moments també es celebrava el concurs de menjar calçots, però desconec qui fou el guanyador i amb quina quantitat.
Si encara no n'hi hagués prou de calçots, vaig dirigir-me al popular restaurant Can Fèlix, on hi ha una afluència també massiva, allà vaig poder menjar un menu que consistia en calçots (com no), mongeta, embotits, carn i crema catalana.
No cal dir que aquella nit no vaig sopar, i els àpats de l'endemà foren molt frugals.

Però no patiu, que ja ens en sortirem si s'ha de preparar calçots!

-- All that you touch You Change. All that you Change Changes you. The only lasting truth is Change -- O.Butler

Molt bé, molt interessant la crònica. Només espero que l'empatx no t'impedís de fixar-te en l'elaboració tant dels calçots com de la salsa.

Per cert, segons vaig veure a la tele i llegir al diari, el guanyador del concurs va ser un participant local, antic guanyador en diverses ocasions, però que s'havia vist superat els últims anys per un barceloní. No cal dir que l'afició estava amb ell al 100%.

---
'Yes, but humans are more important than animals,' said Brutha.
'This is a point of view often expressed by humans,' said Om.
(Small Gods)