Suport al dret de l'autodeterminació o política colonial?

A través d'un fil del Racó Català, descobreixo que hi ha un manifest promogut per Mujeres en Red demanant a Kofi Annan, secretari general de l'ONU, que es convoqui un referèndum per a l'autodeterminació del poble sahrauí. Hi estic plenament d'acord i hi signo.
Fullejant el llibre de signatures i veient alguns dels signataris, del PSOE i sucursals, em torno a reafirmar en la hipocresia d'aquests darrers; tot demanant el dret d'autodeterminació sahrauí i denegant-lo dins de les fronteres del Regne. Un exemple ben clar d'aquesta actitud és la castració competencial en la convocatòria de referèndums des de la Generalitat de Catalunya gràcies al vot dels dos partits majoritaris espanyols.
Aquests dies, arran de les discussions que he pogut tenir al voltant de l'opció de vot en el referèndum de l'Estatut proper tot defensant la iniciativa Vota Independència, he pogut evidenciar que molta gent no és conscient que Espanya o França no concediran mai per si mateixes el ple dret d'autodeterminació.
L'única opció realista és la convocatòria popular i pacífica d'un plebiscit per la Independència, i tot això, malgrat contravingui a la legislació espanyola, a la qual caldrà doncs necessàriament encarar-s'hi.
Considerant el panorama de partits actual -i amb partits de govern que, malgrat en principi haurien de defensar aquesta possibilitat, no ho han fet fins ara per molt que s'addueixi la poca representativitat al Parlament-, és necessari que, davant d'aquesta mancança i tot i que el suport per la independència (a la CAC) sembla ser major del que ens volen fer creure els mitjans majoritaris, això s'iniciï i s'animi des del que hom sovint es refereix difusament com a «societat civil». A diferencia dels anteriors, aquesta no està lligada a les necessitats de partit ni tampoc a una dinàmica electoral. Aquesta fou la idea primària de la iniciativa de Vot per la Independència, i en aquest sentit continuarà.

Enllaços

Commenting on this Blog entry is closed.