El catalanisme és mort. Comença el camí cap a la independència!

Com he anat dient, ja és hora de desfer-nos dels eufemismes i afrontar les coses dient-les pel seu nom. Aquells que parlen de sobiranisme han de començar a aclarir si estan defensant el regionalisme o l'independentisme. De la mateixa manera, aquells que utilitzen el terme independentista han de ser conscients que estan defensant el separatisme d'Espanya i França, no cap altra entelèquia que ens porta a constants frustracions. L'altre dia, liderat per la Plataforma Pro Seccions Catalanes, s'ha volgut iniciar un vot nul mesell sota el nom «som una nació», que curiosament coincideix amb el missatge dels globets per a la mainada que es repartien des de la parada d'Esquerra el dia de Sant Jordi.
A veure, dues coses... «Som una nació» i... què més llavors? Això em recorda a lemes de fa 30 anys com «Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia», i llavors eren realment més explícits. Franco ja ha mort però sembla que no ens n'hem desprès definitivament... encara present a les ments i butxaques de molta gent. Ara toca canviar el lema per «Llibertat, Amnistia i de Portugal l'Autonomia». No sé com ho pot veure aqueixa associació, però la forma més efectiva i menys patidora de tenir seleccions pròpies és un amb un estat propi. És de calaix. Per què no volen donar suport llavors a iniciatives que demanen explícitament la independència?
Una diferència notable és que des d'aqueixa plataforma, pel que sembla, es vol pregar o pactar que la direcció d'Esquerra hi doni suport. Per altra banda, des de la iniciativa de vot per la Independència s'ofereix l'opció als ciutadans catalans, que són els que, en definitiva, han de triar per pròpia voluntat el seu vot de forma secreta i, finalment, el futur de llur país.
També desconfio d'altres opcions de vot que parlen de catalanisme de forma ambigua, siguin amb un vot de «sí» o «no», perquè no donen a entendre cap més missatge que no sigui des d'una simple òptica estutària, i per tant sotmès al context de la legalitat espanyola. Amb això, tot queda a la mercè dels aparells polítics majoritaris, regionalistes o espanyolistes.
Des de la iniciativa d'un vot per la Independència es pretén que la gent vagi perdent la por tot mostrant que la independència és possible i només cal que ens ho comencem a creure. Per a això cal primer deixar de pensar en estatuts i pensar en termes desacomplexadament independentistes. Cap altra opció és un pas en fals i un retorn al passat, 30 anys enrere, on ens volen condemnar aquells que desitgen que hi hagi un estatut també d'ací a 30 anys.

Enllaços

Commenting on this Blog entry is closed.