Les xarxes socials distribuïdes (I): StatusNet / identi.ca

De ja fa uns quants anys, les xarxes socials forman part de la vida diària a Internet de la majoria de catalanoparlants. De ben segur que la majoria de gent ja coneix tant el Facebook com el Twitter. En aquest article aprofitarem per fer conèixer aquelles altres xarxes socials que tenen com a element comú el propòsit de facilitar l'existència d'una xarxa distribuïda tot basant-se alhora en programari lliure.

Quan parlem de xarxa distribuïda ens referim a la capacitat dels diferents participants d'una xarxa a comunicar-se entre ells independentment del proveïdor on s'hostatja el programari que fan servir. A diferència dels serveis centralitzats, com ara el Twitter o el Facebook, seria possible comunicar-se amb persones que utilitzen un mateix servei (o protocol) des de proveïdors ubicats a diferents llocs del planeta i, fins i tot, si l'usuari és prou expert, des d'una instància que hagi muntat ell mateix en un servidor propi.

Això darrer té una especial rellevància a causa de les restriccions a les quals es veuen sotmeses les diferents empreses per la legislació dels estats on tenen llur seu social. En el cas de les dues populars xarxes socials anteriorment esmentades, establertes als EUA, tindríem lleis com la USA Patriot Act, per no parlar de l'amenaça de lleis com la SOPA, aturades recentment per unes fortes campanyes d'oposició. Relacionat amb aquest aspecte, Twitter ha comunitat recentment que blocaria piulades i perfils en certs països on una ambiguament definida entitat competent ho determini, cosa que ha fet posar el crit al cel als activistes a favor de la llibertat d'expressió.

Centrant-nos en el tema del programari lliure, una conseqüència evident per a la majoria d'usuaris catalanoparlants és la disponibilitat dels serveis en llur llengua. Twitter, tot i les recurrents campanyes demanant que s'ofereixi aquest servei en català i les declaracions de certs representants de la companyia, encara avui no ho ofereix des de la interfície web oficial. Per altra banda, el Facebook sí que es pot emprar en català gràcies sobretot a la feina no retribuïda econòmicament de molts voluntaris usuaris del servei. Malauradament, tot aquest esforç queda sota la propietat de l'empresa i no pot revertir fàcilment en altres projectes que poden emprar una terminologia similar o en recursos a disposició de tothom com la memòria de traducció de Softcatalà.


A continuació i en un proper apunt parlarem de dues d'aquestes xarxes socials, que es caracteritzen per ser distribuïdes i basades en programari lliure.

La xarxa social StatusNet, abans anomenada Laconica, va ser fundada per l'emprenedor establert a Montreal Evan Prodromou, conegut per ser també fundador del wiki de viatges Wikitravel. El sistema comparteix amb el Twitter la «limitació» de 140 caràcters dels missatges (propi dels SMS dels mòbils) i l'ús d'etiquetes amb coixinet (#) davant (hashtags).

Com a innovacions respecte al primer, existeixen els grups temàtics (per exemple, el de Softcatalà a identi.ca), que funcionen de forma similar a les etiquetes, però que permeten associar els avisos (piulades) a la pàgina dels grups. Entre altres característiques, també és possible enviar altres tipus de continguts, com ara adreces URL o enquestes simples. S'hi pot utilitzar una capa d'interacció, API, compatible amb la del Twitter, permetent així programar automatismes similars en un servei i en l'altre. De la mateixa manera, els avisos que s'envien a una instància d'status.net poden replicar-se fàcilment en altres instàncies des d'on hi hagi gent subscrita i també al Twitter, on podrem publicar les piulades associades a un compte que hi tinguem.

El proveïdor d'StatusNet més important és identi.ca, creat per la mateixa empresa que hi ha darrere, que ofereix el servei de franc només amb la condició que els continguts públics enviats pels usuaris es trobin sota una llicència Creative Commons Atribució 3.0. StatusNet ofereix la mateixa arquitectura sense restricció de llicència, per un baix preu en la forma de subdominis, com és el cas d'una instància que fa servir la comunitat de Mozilla.

Alternativament, en instal·lacions pròpies, StatusNet pot utilitzar-se a nivell de comunicacions estrictament internes, com és el cas d'una implementació privada de Motorola, o per a usos públics d'activisme digital, com és el cas de Telecomix, implicats actualment en el suport a les revoltes àrabs. Podeu veure una llista de servidors que ofereixen serveis amb aquest programari aquí.

S'espera que en un futur altre programari pugui parlar amb aquests sistemes en tant que un dels protocols que hi ha darrere, OStatus, és un estàndard obert que rep el suport del W3C, la institució més important de definició dels estàndards al Web.

A part de la interfície web per defecte (amb versió mòbil inclosa), existeixen també diferents aplicacions mòbil o d'escriptori, com és el cas del Mustard per a plataformes Android, el TweetDeck per a Mac OS X o el Gwibber al Linux, entre moltes altres, que sovint també funcionen amb el Twitter.


En un proper apunt parlarem de la xarxa Diàspora