Fa potser ja uns quatre o cinc mesos que vaig començar la meva particular creuada contra l'spam, i de ben segur que molts de vosaltres ja us esteu plantejant agafar les armes, sinó ho heu fet ja...

Abans crec que em feia fins i tot gràcia aquells esporàdics missatges que pretenien que augmentés la meva virilitat d'una forma o altre, però quan vaig començar a rebre el doble de porqueria que missatges legítims em vaig emprenyar. En aquells circumstàncies vaig maleir totes les planes webs on havia deixat rastre d'alguna de les meves adreces de correu... però ja era massa tard.

Els spammers sembla que s'ho curren cada cop més i són lluny de ser precisament uns beneits. Apart de fer anar robotets que rastregen planes a la cerca d'emails a l'estil dels més famosos cercadors (amb les conseqüents complicacions extres que un s'ha de buscar per mostrar el seu email i sortir-ne indemne), semblen també valer-se de la mala pràctica generalitzada que impera a l'hora de reenviar cadenes de missatges amb tots els missatges acumulats al darrera (exposant públicament adreces de mil i una persones). Aquesta és una equivocació que tots hem comès alguna vegada i que es podria solucionar fàcilment estant una miqueta més al cas, dividir entre grups els destinataris i ajudant-nos de funcionalitats com la còpia oculta.

Coincidint amb les esperançadores declaracions del nou conseller d'Universitats sobre el programari lliure a l'administració pública (ara a esperar que no es deixin seduir pels maletins que arribin depressa i corrents amb vol directe des de Redmond), passo uns enllaços on pot trobar-se uns documents que poden ser útils per a tots aquells que vulguin interessar-se en una de les eines, que molt segurament, serà estrella en la migració que es pot donar al software lliure: l'OpenOffice.org.

Recentment ha sortit una nova versió del client PSI, la 0.9.1. Respecte a l'anterior, s'han fet millores sensibles a la interfície i estètica; i també s'ha fet compatible amb la versió 1.2.3 del programa de privacitat personal GnuPG (que donava problemes a les versions de Windows de PSI). La desitjada possibilitat de transferència de fitxers serà a la pròxima versió.

Per aquells usuaris de Mandrake 9.2, cal agrair a Marcin que ja ha fet disponibles els paquets RPM.

D'ençà fa un temps que s'està fent campanya per a una progressiva implantació del software (o programari) lliure a l'administració pública. A nivell espanyol destaca el paper d'Hispalinux, i a nivell català de Softcatalà. Aquest darrer per la seva banda es dedica principalment a la traducció de programari al català, fent-ho de forma desinteressada i havent rebut una col·laboració mínima des del govern.

El software lliure és un model de creació, desenvolupament i distribució de programari informàtic basat en la transparència del que s'ofereix (codi obert) i el rebuig de llicències abusives respecte a l'usuari. Pot trobar-se informació sobre el tema, en el qual no entraré en particularitats aquí o aquí.

Avui he anat a fer unes compres a uns grans magatzems gironins, un cop a l'hora de pagar, la caixera m'ha demanat el codi postal. No era el primer cop que anava a aquest establiment i m'havien fet aquesta pregunta, a la que simplement havia respost. Però avui, pel motiu que sigui, he evitat la pregunta diguent la primera bajanada que se m'ha passat pel cap: que no era del país (molt creïble, cal dir :-P ); la pobre caixera m'ha dit que li digués qualsevol codi postal i això he fet. M'he disculpat en el sentit que no era re personal i m'he disposat a pagar, per cert, molt paradòxicament, amb targeta, amb el que he hagut de mostrar el meu DNI (on quedava clara la meva nacionalitat) i en la factura moltes altres dades personals.

Avui he escoltat a Ona Catalana una curiosa discussió sobre la història de l'escudella. En aquesta es debatia sobre l'esplendor i l'actual decadència d'aquest plat tradicional.

En aquests moments on sempre està a primera plana el tema de la globalització, on s'adverteixen dels perills de la desaparició d'elements culturals com llengües pròpies, o patrimonials com monuments i espais naturals, no es sol citar a la qüestió gastronòmica.

Avui més que mai podem gaudir de plats de pobles d'arreu del planeta, però tenim cura de la nostra cuina tradicional per passar-la a les properes generacions i contribuir al panoroma gastronòmic mundial?

Uns apunts sobre el nostre programa P2P preferit.

Després de baixar-me l'última versió de l'MLDonkey, vaig descobrir un parell de coses:

Aquest és el problema al que em referia a la primera entrada del blog. Té a veure amb l'eina de gestió interactiva de paquets del Mandrake via consola: l'URPMI i familiars.

Per familiaritzar-se amb aquestes utilitats, vegeu aquest interessantíssim Howto i consulteu les pàgines del manual: $man 8 urpmi.

Iep! Aquesta és la meva primera entrada al meu blog!
A veure si s'anima algú més! }:-)