Tot explota pel cap o per la pota

Tot explota pel cap o per la pota

Versió de Feliu Ventura i Borja Penalba en homenatge a Ovidi Montllor.

Tot explota pel cap o per la pota

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.

Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar,
pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.

Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, alló que es diu, amb passió,
fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.

Everything explodes either from the head
or from the feet

Crumbs feed us no more,
now we want the whole bread.
Your reason is dissolving,
ours is a growing power.
Crumbs are gone with the wind.

They say: if they don't give it to you, take it yourselves.
Saying that's enough is not being a thief.
When the sweat from what we do,
it's not wiped with what we receive,
drenching with gold who take it from us.

It's a matter of clearly know
how long we should work
for the wage they make us earn.
Therefore we can judge
what exploiting means.

Conscious of the exploitation.
there will be no other solution
than to take advantatge of the occasion
and, as it's said with passion,
make our reason be worth.
because...
crumbs feed us no more,
now we want the whole bread.
Your reason is dissolving,
ours is a growing power.
Crumbs are gone with the wind.

Commenting on this Blog entry is closed.

Comments

Aquest del vídeo ets tu per casualitat? A veure que jo sóc cantautor en excedència, m'he passat la vida en excedència com a cantautor i probablement en tots els àmbits, però bé de tant en tant hi vaig fent. De l'Ovidi, que va marcar gran part de la meva adolescència et diré que l'últim record que hi tinc és el del seu enterrament (hi vaig ser-hi allà amb la meva dona, potser encara eren nuvis) i del taüt entrant al crematori; recordo molt bé el taüt amb l'Ovidi entrant al crematori de Cerdanyola. Va morir en silenci, bastant com va viure, no era precisament l'"artista"(?) "vedette" que ens tenen acostumat tant a la blocosfera catalana avui dia per exemple. Aquesta és la gent que m'agrada, aquells que fan una feina callada, o no tant, però que no es prediquen ser millor que ningú, que no fan mal a ningú, que no aconsegueixen les coses a base de desprestigiar, insultar i fer mal als altres, cosa que no és la tònica d'alguns "blocaires-artistes". Tan de bo que el món fos diferent, tan de bo que molts seguíssim sempre l'exemple de l'Ovidi (RIP). En fi, maco l'homenatge i senzill com ell ho era.

Salutacions company
Jordi

Ep Jordi!
Certament el que cantava i feia n'Ovidi ja fa uns anys és quelcom ben present i per continuar repetint-ho ben alt.
Ja m'agradaria ser un dels dos artistes del vídeo :), els músics són Feliu Ventura i Borja Penalba. Ho he deixat més clar en l'apunt.

Salut!