El reconeixement de l'espai i els esmorzars en esdevenir corredor

No he estat francament mai ningú massa esportista. De fet, feia potser al voltant de 5 anys que mirava d'anar al gimnàs prop de la feina per mantenir un xic la forma, sobretot després d'haver tingut algun ensurt amb pinçaments a l'esquena. Passaren els anys i va esdevenir el que rarament algú hagués predit, la particular pandèmia de la COVID-19. Al llarg dels mesos d'aquella singularitat socioepidemiològica, vaig tenir, ara puc dir, la sort de no quedar reclòs en el confinament que molta gent va haver de passar.

Experiència de les eleccions del 14F al Clot de Barcelona

Van passant els mesos i encara no havia fet un petit resum d'allò que va ser la jornada electoral de les eleccions del 14F per al Parlament de Catalunya, on vaig participar en una mesa del meu barri. M’havia fet el propòsit de deixar constància del fet abans de la constitució del nou govern, però mira que en sóc de mandrós, que tot i que m'ho han posat fàcil, al final han fet més a via que jo.

La foscor del confinament

Un dia havent sopat encara prou aviat aprofites per a aixecar la mirada cap a la finestra de fora. Allà davant hi ha un parc immers ja en la foscor, amb els llums dels fanals distribuïts i alhora passius tot delimitant els carrers i d’altres suposades trajectòries. Silenci... Si no t'hi fixes amb prou atenció, no te n’arribaries a adonar dels blancs-groguencs rectangulars que identifiquen altres espais habitats veïns al teu. A mesura que passen els quarts i les hores, aquests llums es fonen i queda només l’impertèrrit l’enllumenat públic d’un to taronjós.

Qui ha de rebre el vaccí?

Els darrers dies hi ha hagut força renou al voltant de tot el procés de vaccinació en contra de la COVID-19, si més no a l'estat espanyol, on ja hi havia definida una estratègia d'acord amb els diferents grups definits pel ministeri de Sanitat, però que ha acabat farcida de diferents excepcions interessades. Res estrany considerant el canpixisme imperant i l'ancestral picaresca ibèrica.

L'RSS i la domesticació de les xarxes socials

Que les xarxes socials siguin quelcom que a hores d'ara es pugui considerar, com a mínim, «problemàtic», no és res precisament que sigui gaire nou... Aquest és un missatge d'alerta que es repeteix periòdicament i el darrer avís amb projecció prou mediàtica va ser amb l'estrena del documental 'The Social Dilemma'.

Hi ha cap món comú? Sobre el relat en el deliri de la pandèmia

L’adveniment del confinament de l’hivern-primavera del 2020 va ser una experiència que va marcar enormement la població (humana i no només) de gran part del món. Com va marcar i, fins i tot, quin seria el subjecte al qual ens referim quan diem que va ser marcat, seria la reflexió i debat central d’aquest escrit.

El Barça i jo

Certament es pot criticar que en aquests moments de crisi del club blaugrana ara oportunistament surti algú com jo per fer llenya de l'arbre caigut (tot i que, fins i tot pretensiosament, serien al final no més que meres estelles). Però bé, possiblement no hi hagi millor moment perquè la situació m'interpel·li abans que se sobreposi la desídia que puc tenir-hi al respecte.

Cal canviar els propis valors per als nous temps després de l'1O

Ja fa uns quants mesos vaig poder seguir una interessant presentació d'Albert Noguera Fernández sobre processos constituents, basant-se en la seva experiència en aquests processos a Llatinoamèrica, que havia estudiat de ben a prop. Com a conclusió del debat, el ponent (qui havia format part de diferents meses del Parlament sobre la qüestió abans del propi referèndum de l'1O) argumentava que veia difícil cap canvi substancial proper en el temps.

Bombes romaneses. Bulz (cocoloși)

Ara que comença a fer fred, el menjar calòric passa molt millor. Això és el cas de la majoria dels plats de la cuina romanesa. I, un dels components gairebé omnipresents de tota taula romanesa és la mămăligă, una preparació de farina de blat de moro bullida, que acompanya molts àpats actuant talment d'alternativa al pa. La mămăligă seria, al cap i a la fi, el mateix que al nord d'Itàlia es coneix amb el nom de polenta.

Pàgines

Subscribe to Front page feed