Last Thursday, during March edition of monthly Barcelona Web professionals meeting (webcatbcn), I presented my recent experiences with offline-aware web technologies such as localStorage and appcache, which I just learnt by improving Softcatalà mobile translator.

Most people who attended the session (as myself just a few weeks ago) were unacquainted of these possibilities. And, I must say, they are less daunting than they may look at first…

You can browse my presentation in HTML5 by clicking the link below:

• Getting started with the offline-aware web

DISCLAIMER: That was my first HTML5 presentation (using Deck.js), and I think I still need to prepare a few more of them to master it.

This was also uploaded to #Webcat Slideshare repository thanks to Nahuel Sotelo.

Segons dades d'ús, actualment la penetració del Firefox en català a l'estat espanyol respecte a la versió en altres idiomes és al voltant d'un 4,5% [1]. Amb les estimacions més conservadores, crec que hauríem d'esperar un valor mínim de vora del 7,5%, assumint que la meitat de la població només a la comunitat autònoma de Catalunya pot tenir el català com a llengua d'ús primari. Aquesta discrepància cal entendre-la segurament per la natura del parc informàtic, majoritàriament Windows i en espanyol, i a partir del qual no és fàcil tenir un sistema en català correctament. Per tal de tractar de base això, Softcatalà ha impulsat recentment la iniciativa del Catalanitzador per al Windows, que en pocs dies assolirà la versió 1.0, i que en un futur pretén tractar en major detall altres aplicacions d'ús habitual, com ara el mateix Firefox.

Íntimament, però no necessàriament relacionat, també hi ha la llengua de navegació, que en molts casos pot coincidir amb la llengua de la interfície del navegador, però massa sovint no sempre amb la del sistema operatiu. Aquesta llengua estableix la preferència dels continguts que es mostraran a Internet i explica disparitats com el fet que la Viquipèdia en català és la 13a en nombre d'articles, però en canvi la 29a en visites (vegeu en detall…). Conscients d'aquesta situació, ja fa més d'un parell d'anys va iniciar-se la campanya Navega en català, que ofereix eines per a canviar automàticament i fàcilment la llengua de navegació de diferents navegadors a diferents sistemes operatius. En motiu de la darrera versió d'aquella campanya, impulsada per la Fundació .cat, vaig crear una extensió que feia aquesta acció per al Firefox. Malauradament, passat un temps i a partir de la sortida del Firefox 4, que va implicar, entre altres coses, un canvi en la compatibilitat de les extensions, el complement de 'Navega en català' per al Firefox va deixar de funcionar en les noves versions de l'aplicació de Mozilla.

Coincidint amb l'inici del desenvolupament del Catalanitzador per al Windows, vaig pensar que ja tocava actualitzar l'extensió [2]. Respecte a la funcionalitat inicial, que només canviava la preferència de llengua de navegació, ara també mira de garantir que el navegador estigui en català, instal·lant un paquet d'idioma automàticament si és necessari i esdevenint, per tant, una solució de catalanització plena per al Firefox i vàlida per a diferents plataformes (Windows, Mac OS X i Linux).

De fet, ara aquesta extensió ofereix el comportament que qualsevol usuari esperaria d'un paquet d'idioma. Des de Mozilla, tot i oferir paquets idiomes de les versions oficials al seu FTP o al lloc web Mozilla Addons per a les altres, encara ara no facilita un sistema fàcil per a activar la llengua del paquet —és necessari instal·lar també extensions com el Locale Switcher—. A més, els paquets de l'FTP (vegeu p. ex. per al Firefox 11) no tenen un sistema d'actualització automàtica [3]. Aquests dos aspectes són adreçats per l'extensió que comento a dalt i, per tal de satisfer les expectatives de l'usuari, sigui quina sigui la versió concreta del Firefox que empri, oferim al lloc web de Softcatalà aquesta extensió com a paquet català del Firefox, i també una extensió amb una funcionalitat equivalent per a la traducció en variant valenciana.

En els propers mesos caldrà veure si extensions com aquestes, i especialment les implementacions del Catalanitzador per al Windows, tenen cap efecte sobre el nombre de navegadors Firefox que naveguen en català a la xarxa i, per extensió, sobre l'exposició real dels continguts en català als usuaris potencials més enllà de l'oferta existent.

¹ Dades estadístiques facilitades per Mozilla periòdicament.

² Codi del projecte.

³ Addició d'actualització automàtica dels paquets oficials del Firefox.

De ja fa uns quants anys, les xarxes socials forman part de la vida diària a Internet de la majoria de catalanoparlants. De ben segur que la majoria de gent ja coneix tant el Facebook com el Twitter. En aquest article aprofitarem per fer conèixer aquelles altres xarxes socials que tenen com a element comú el propòsit de facilitar l'existència d'una xarxa distribuïda tot basant-se alhora en programari lliure.

Quan parlem de xarxa distribuïda ens referim a la capacitat dels diferents participants d'una xarxa a comunicar-se entre ells independentment del proveïdor on s'hostatja el programari que fan servir. A diferència dels serveis centralitzats, com ara el Twitter o el Facebook, seria possible comunicar-se amb persones que utilitzen un mateix servei (o protocol) des de proveïdors ubicats a diferents llocs del planeta i, fins i tot, si l'usuari és prou expert, des d'una instància que hagi muntat ell mateix en un servidor propi.

Això darrer té una especial rellevància a causa de les restriccions a les quals es veuen sotmeses les diferents empreses per la legislació dels estats on tenen llur seu social. En el cas de les dues populars xarxes socials anteriorment esmentades, establertes als EUA, tindríem lleis com la USA Patriot Act, per no parlar de l'amenaça de lleis com la SOPA, aturades recentment per unes fortes campanyes d'oposició. Relacionat amb aquest aspecte, Twitter ha comunitat recentment que blocaria piulades i perfils en certs països on una ambiguament definida entitat competent ho determini, cosa que ha fet posar el crit al cel als activistes a favor de la llibertat d'expressió.

Ahir al migdia vaig tenir l'ocasió de poder assistir a la presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya d'una parella de Siurana, propietaris d'una empresa familiar de restauració, que han decidit pagar els seus propers impostos a l'agència tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la Hisenda espanyola.

Precisament aquesta mateixa setmana feien un últim ingrés d'IVA a Espanya. Des que es van plantejar la idea, ja fa uns quants mesos, han anat consultat amb assessors com portar-ho a terme, començant a fer-ho efectiu finalment l'abril d'enguany, per a l'IVA i l'impost de societats. Fins a la primavera, l'objectiu que s'han plantejat és anar documentant en el lloc web diemprou.cat el màxim de diferents casuístiques amb què es poden trobar tant autònoms com empreses que optin per aquesta via.

En conèixer aquest cas no vaig poder evitar recordar també el d'altres catalans que han hagut d'enfrontar-se, sovint pràcticament en solitari, a l'assetjament d'un estat que ens aliè i alhora hostil i que fa tot el possible per anorrear-nos i fer-nos desaparèixer. Com a exemple proper, tinc el cas del company Marc Belzunces, que optà per motius ideològics a objectar en una mesa electoral durant unes eleccions espanyoles i que està patint de fa temps un periple de processos judicials.

Amb na Maria i n'Andreu, el nom de la parella en qüestió, tenim l'ocasió d'oferir el suport que altres co-ciutadans potser no han pogut tenir abans i començar a desenvolupar en successives iteracions un tancament de caixes efectiu.

Durant la presentació, responent les preguntes de part del públic i periodistes presents, n'Andreu va apel·lar sovint a la confiança que tenien en les nostres institucions i en el seu president. Ara és la responsabilitat d'aquests governants perquè tinguin allò que cal tenir per a, com a mínim, donar suport a tothom qui es decideixi a dir prou… prou de veure amb els nostres ulls la decadència a la qual s'aboca el nostre país per estar compartint vaixell amb aquells que ens subjuguen.

Presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Durant les jornades «Building Digital Commons», que van tenir lloc la setmana passada a Barcelona, va dedicar-se una de les sessions a la possibilitat d'establir aliances entre diferents organitzacions de l'àmbit del programari i coneixement lliure.

La qüestió ve de lluny i a continuació detallo algunes de les experiències que tinc constància que hi ha hagut en el passat per a portar a terme accions conjuntes.

• Campanya per l'ús del programari lliure a l'administració (2002)
• Lliure.eu, arran del manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis (2007)
• I més recentment, la Coordinadora pel Coneixement i el Programari Lliures - CCPL (2010) 
• I de ben segur que me n'oblido d'alguna…
  

El Rebost de Softcatalà és un espai on qualsevol usuari té la garantia que trobarà programari en català per al seu ordinador.

Des de ja fa força temps, vaig poder automatitzar l'actualització de les versions de diferents aplicacions de Mozilla, permetent així que la darrera versió estable de programes com el Firefox apareguessin enllaçades a la respectiva fitxa del Rebost poc després que en el mateix lloc oficial.

Malauradament aquests darrers casos són l'excepció, i per a la resta de programes cal actualitzar manualment la versió i els enllaços. Aquesta tasca d'actualització en principi només la poden dur a terme un grup d'usuaris amb permisos especials. Tot i no ser precisament un nombre petit de persones, el manteniment ha estat força desigual i ara mateix més d'una aplicació enllaçada segurament té una versió desactualitzada.

Per tal de millorar progressivament el sistema, d'ençà unes poques setmanes, és possible que altres usuaris que s'hagin registrat al wiki de Softcatalà, puguin actualitzar la fitxa. Tot i així, en fer-hi un canvi, aquest no es visualitza directament, sinó que abans cal que una persona del grup anterior l'aprovi. Aquest pas d'aprovació és necessari per tal d'evitar que algú pogués introduir cap canvi que trenqués la fitxa o, en el pitjor dels casos, enllacés programari maliciós.

$wgDefaultUserOptions['editsection'] = 0;

A few weeks ago, Softcatalà (a non-profit organization devoted to bringing Internet and new technologies to Catalan speaking community in their own language) held its first open localisation session at Sagrada Família Civic Center. Our main aim was to offer to attendees the opportunity to know more closely the tools and criteria in our localisation processes and, ideally, also engage more volunteers to join our ongoing projects and share our values with them. In the past we had already organised some translation sessions (under the name of Marathons), but they were more focused to finish a huge pile of work (pending untranslated strings) rather than properly wooing potential collaborators, so only a few external people normally joined therefore.

Translation professionals and students, user support specialists and free culture/software activists, around 15 new people, came to this event.
It's still too early for evaluating whether this first effort will succeed to having more people collaborating in the localisation teams, but we can still point a few benefits after that session:

• Before, when preparing, and during the session, we became more conscious about our own actual processes. Hence we became aware of the steps where people get normally stuck (this includes our communication channels).
• By exchanging opinions between organisers and attendees, we learnt about some frequent translation errors that should be included in future versions of our existing documentation resources.
• After some pointed it to us, we discovered some of our resources were not 'correct'. This basically means material that we had lost from scope and we didn't even remember (essentially, unmaintained wiki pages).

We worked on GNOME (via Damned Lies) and Mozilla websites (via Verbatim) as session target projects.

Centring the discussion on the latter, we found Verbatim (Pootle) convenient enough since attendees did not need any other tool apart from their browser and their own skills. Although, in the end, we did not take full advantage from this, I think it is a worth asset since, for some projects, it offers the chance to check live recently submitted translations once the strings are approved (for instance, for Mozilla Addons and its stage website). A strong point was also comparing easily other language translations from within the same interface. This is very useful when the context of the string is not clear and other groups may have solved it before you (it could be tricky if they did not investigate either, though).

On the other hand, a short-come of the system, which we realised a few days after the session, is that we were missing email notifications from contributors submissions. If managers did not visit the website and contributors submissions remained unreviewed for a while, we risk they might become unmotivated and maybe not contributing anymore. As a workaround, we asked people to 'shout' at our mailing list when they considered so.

From this experience, now we have more hints about things which should work better.

Being again Mozilla-specific, we must say that many people wondered why we did not include the translation of popular applications such as Firefox and Thunderbird in the session schedule. We explained to them that the underlying processes we are following nowadays are too complex, so they do not fit as a good model and the experience could look too daunting. For Mozilla applications, Catalan contributors we are working too similarly to how program developers do (writing in terminal and pulling repositories). This is convenient if one of us ever contribute to any other part of Mozilla code, and in our technical careers, but it is at the same time an important barrier for contributors from a non-developer background. This puts the project in a high-stake situation if any of our experienced contributors ever stops or reduce his involvement. Because of this, in the following months, after all the rearrangement from the new Mozilla channels repositories (done for Firefox, but on the way for the other apps and components), we would like to move some components to a collaborative web environment and see how things work.

After summer, we expect to organise a second edition of this event. Hopefully, if by then we have managed to work out a more participatory translation process for Mozilla applications in our locale, I would share it with you.

More details

• Planning, material and aftermath notes of the session (in Catalan).
• Photos of the session

L'altra dia explicava que m'havia instal·lat el GNOME 3 al nou Ubuntu. Malauradament, pocs dies després, en una actualització menor me n'adono que aquest se m'elimina i, pitjor encara, em quedo sense cap sistema d'escriptori¹. La solució era doncs recuperar el paquet gnome-shell però, ai las!, des de la consola (Ctrl+Alt+F1) sembla que no tenia connexió sense fils i em va tocar estirar el cable que tenia desat al calaix. Arran d'això, us explico el següent.

Avís: a continuació explico la meua curta experiència personal provant el GNOME Shell a l'Ubuntu 11.04. Només ho recomano a usuaris experts.

Poc abans de la sortida del GNOME 3, que vam tenir l'ocasió també de celebrar a Barcelona, vaig interessar-me en provar el nou entorn de finestres del GNOME, GNOME Shell, a la distribució Ubuntu, que és la que utilitzo normalment a casa. (repositori d'on baixar el GNOME 3 per a l'Ubuntu).

El servei de traducció de Softcatalà, de fet basat en la tecnologia oberta de l'Apertium, és una de les pàgines més populars del lloc web de Softcatalà. De fa temps hi ha un creixent interès en anar portant tota aquesta funcionalitat a altres entorns, com poden ser les aplicacions mòbils i, per aquest motiu, s'ha creat fa uns pocs dies una llista de desenvolupament per a tal propòsit.

Centrant-me en el títol de l'apunt, de fa ja uns mesos faig servir com a dispositiu mòbil un Nokia N900. L'aparell té com a sistema operatiu Maemo, un entorn molt similar al Debian GNU/Linux, però dissenyat específicament per a dispositius mòbils.

En les darreres actualitzacions del sistema s'ha anat apostant progressivament per les biblioteques Qt —fet lògic considerant que Nokia va comprar Trolltech, l'empresa darrere de les Qt— i, per tant, cada vegada són més les aplicacions Qt que s'hi troben.

Precisament fa uns dies vaig descobrir el qTranslate, un client QT del Google Traductor. Vaig pensar que seria interessant poder tenir quelcom similar per al traductor de Softcatalà i, mans a la feina, en uns pocs dies ja tenim una primera versió. Respecte a l'aplicació pare, he afegit particularitats pròpies del servei, com ara marcar paraules desconegudes o controlar la correspondència entre parells de llengües disponibles (menys al servei de Softcatalà que al de Google).

Si voleu provar el qTranslate, podeu trobar-lo al Rebost de Softcatalà (que progressivament ara també anirà incorporant mòbil) o a diferents repositoris del Maemo. Si en teniu l'oportunitat, no dubteu a valorar l'aplicació i fer-ne comentaris.

Unes poques captures de l'aplicació a continuació:

As Barcelona Laptop Orchestra, another nice initiative present in Angels Hacking space during Drumbeat Festival was Move Commons.

Following the graphical model of Creative Commons logos, it pretends to categorise the principles behind organisations in order to provide a simplified description of them, make them visible to other organisations of similar approaches and also attract contributors who could be interested in their activities. With Move Commons, they can currently state whether they are:

• for profit or non-profit
• transparent or closed
• contributors to the Commons
• horizontal or hierarchical structured
• etc. (more details here).

As with Creative Commons, after filling the appropriate fields asking for the characteristics of the organisation, they can paste in their pages a FOAF-like code, which could potentially be used for performing searches over the Net in the future.

The only drawback I can imagine is that organisations, or individuals in their organisations, might not be always sincere (or even aware) about their actual values. So, I think the challenge is that the details of organisations we could find in the Internet thanks to this system can be faithful enough about them, that is, not susceptible to purposeful or unintentional misleads —a fact that can entail frustration for arriving contributors—.

This is far more difficult than choosing one of the different CC licenses for a work, and IMHO, several actors should take part somehow in the dynamic outcome.

Last week I enjoyed the chance to discover a laptop orchestra for my first time during Drumbeat Festival 2010, which took place in the centric Plaça dels Àngels of Barcelona.

The orchestra, named Barcelona Laptop Orchestra and mostly composed of members from ESMUC (Catalonia Higher School of Music), was arranged thanks to several laptops network-linked to each other and all of them set to output to a pair of loudspeakers at the same time.

Sounds actually flowed along the network and were differentially modulated in each computer thanks to a complex in-house sampler software designed so a live network-based symphony could become a reality.

You can see some images and videos below:

The software behind the orchestra laptops

Latops are network linked

Some live laptop music

More information…

• PLOrk in Wikipedia. The first laptop orchestra.
• Stanford Laptop Orchestra, using Macs.

Amb n'Alina hem tingut copioses discussions sobre la idoneïtat o no de referir-nos al Web obert i, després d'aquest excel·lent article, creat amb un plantejament essencialment tècnic, he pensat que fóra bo mirar d'aportar-hi el propi punt de vista amb un enfocament més informal.  Abans de res, les primeres preguntes que ens faríem són: què és el Web i què volem dir amb això que sigui obert?

El Web, el WWW, és el sistema més popular i visible del que és Internet. Fou pensat per a la compartició i interenllaç de documents que podien ser publicats des d'arreu del món perquè els consultessin i interactuessin directament persones, no necessàriament programes, com poc després de la seua creació va començar també a passar.

Internet acull moltíssims altres sistemes i/o protocols —de fet, pràcticament podem dir que no hi ha límits per a crear-ne de nous—. D'entre els més coneguts podríem parlar de l'FTP (per a la transferència de fitxers) o del correu electrònic. Avui en dia, moltíssima gent utilitza aquests altres protocols indirectament gràcies a la intermediació del mateix Web; per simple comoditat respecte a altres interfícies, o perquè no coneixen altra forma de fer-ho (p. ex., segur que hi ha molta gent que no sap consultar el seu correu electrònic de cap altra forma que des del Web).

Per poder accedir al Web el nostre proveïdor d'Internet ha de permetre'ns-ho abans de res. Sembla una obvietat però no sempre ha estat així. El cas paradigmàtic és el del MSN, The Microsoft Network, un sistema de proveïment de continguts integrat amb el Windows 95 que, en un bon principi, funcionava d'esquenes al Web. No cal dir que la companyia va acabar assumint el triomf del Web i va canviar la seua estratègia.

Saturday just after midnight, with a Moka coffee cup next to my right hand, I read in the Web that a festivity is being proposed today for commemorating the birth of one of the most important contemporary Valencian poets in Catalan language: Vicent Andrés Estellés. I must admit that I have not read much from him, apart from his most likely popular poem: Assumiràs la veu d'un poble (roughly translated, You will assume the voice of a people).
As part of a collective blogging effort for spreading his works, I thought I could also contribute by translating this famous poem into English.

I think it's difficult to express the strength and emotivity of the poem in English, not only because of my lack of proficency in English literary language, but also because the expressed feelings can only be shared by people in a close situation to Valencian ones. However, since I believe the world is still full of candle lights standing up in the dark silent night, let's try to give them some fire.

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE — YOU WILL ASSUME THE VOICE OF A PEOPLE